L’aprovació inicial del pla de carreteres pel Consell de Mallorca i la polèmica sorgida a posterior entre els partits que formen l’equip de govern, han posat de bell nou sobre la taula una difícil qüestió: saber quins són els límits territorials o, dit d’una altra manera, quin és el marge de maniobrabilitat que ens queda a Mallorca per mantenir-nos dins l’àmbit de la sostenibilitat. Això en cas de que no s’hagin superat aquests límits i que hi hagi possibilitats de racionalitzar el territori que encara no té un estricte ús urbà. En aquest sentit, les carreteres, i en general el transport, són elements vertebradors que es poden posar al servir tant d’un ús racional del territori com, tot el contrari, possibilitar l’assentament poblacional a indrets que d’altra manera haguessin tengut un increment demogràfic minso o continuarien sent rurals. És lògic, per tant que ens demanen cap a on va, en quina de les dues direccions, el pla de carreteres de Mallorca?
El responsable de carreteres del Consell, Pascual, a la sala de control
Si ens remuntam a la passada legislatura, la del desenvolupisme a ultrança, és evident que el govern PP-UM apostà perquè les carreteres fossin un element “dinamitzador” ( les cometes són imprescindibles ) d’una economia basada en l’ús, abús i consum del territori. Les autopistes i autovies construïdes en aquest període es presentaren com a solució als problemes de comunicació entre Palma i els principals nuclis de la Part Forana, però s’amagà a l’opinió pública que el remei tenia efectes secundaris irreparables. Les autopistes curen a primera vista la malaltia, però a la llarga generen més circulació i provoquen embossos: autèntiques flebitis circulatòries que arriben a ser mortals. A Mallorca és evident que el trànsit entre Llucmajor i Palma, o entre qualsevol indret forà i la capital, s’ha alleugerit, això de moment, però per contra s’han complicat els accessos a Ciutat.
Per això, la proposta del Pacte de Progrés, la del primer pacte i la de l’actual, passa o teòricament hauria de passar per restringir les carreteres a les estrictes necessitats de comunicació i no per generar més trànsit. No obstant, el pla aprovat inicialment no sembla anar en aquesta direcció. Patrocinat per l’àrea del Consell que és en mans d’Unió Mallorquina, pareix una continuació del planejament anterior al qual – això sí – es lleva l’autopista Inca-Manacor i es transforma el segon cinturó en l’ara denominada via “connectora”, que és el mateix però amb un impacte territorial més reduït. En canvi, sorgeix un tercer cinturó que aprofita moltes carreteres ja existents, però en crea una de nova, un enllaç entre l’autopista de Llevant i Pòrtol. Un contrasentit perquè suposaria ampliar l’àrea metropolitana de Palma – les expectatives urbanitzadores - molt més del que s’ha aconseguit retallar amb els canvis introduïts al segon cinturó.
En definitiva, cal què ens demanem què hi ha rere el Pla de Carreteres. El Bloc s’oposa aferrissadament a que l’autopista de Llucmajor arribi a Campos i al tercer cinturó, i el PSOE els hi dona la raó, donant a entendre que aquests projectes quedaran fora del planejament mitjançant les al•legacions que presentaran conjuntament tot els partits del Pacte, inclosa Unió Mallorquina. Però, si això és així, perquè no s’han suprimit des del començament? Diuen que per no enredar la tramitació i accelerar l’aprovació definitiva. No és cap bona excusa. Més bé sembla que s’hagi volgut escenificar la discrepància, atès que la legislatura només dura quatre anys i que el pla, teòricament, n’ha de vigir cinc de legislatures com a mínim.
L’excusa d’Unió Mallorquina és que cal ser previsors. Ara per ara no sembla que sigui necessari fer més autopistes més enllà de les obres que ja s’han inclòs en el conveni de carreteres o la millora dels accessos a Palma, però de cara al futur tot dependrà de l’èxit o fracàs de les politiques territorials i de transport. És probable que amb els nous serveis ferroviaris i amb la coordinació de tots els demés transports públics s’aconsegueixi fer innecessaris alguns dels projectes que figuren inicialment en pla. Però això, amb independència del que s’aprovi finalment, no ho sabrem fins d’aquí a uns anys. El pla de carreteres no deixa de ser un indicador, però en la mesura que les polítiques sorgeixen dels propòsits però s’han d’adaptar a les necessitats, es obligat deixar clar des del principi quines són les cartes que juga el Consell i les seves intencions. No ho ha fet abans i és forçat que ho faci ara, a l’exposició pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada