El parany de Son Espases

Publicat al Diario de Mallorca el 24 de Novembre de 1008
La troballa d’un jaciment arqueològic d’alt valor històric just devora l’àrea d’urgències del futur hospital de Son Espases no fa sinó sumar elements al parany parat per l’anterior govern. El Partit Popular perdé les eleccions, però el nou pacte de progrés ja no pogué fer res per evitar la malifeta, atès que el cost –en tots els sentits- hagués estat insuportable. Va ser, segons el president Antich, una decisió presa a contracor. Una traïció, segons la Plataforma Salvem la Real i les entitats ciutadanes que més feren, sense aconseguir-ho, per aturar el macrohospital que substituirà Son Dureta i que des del PP, de forma malintencionada, volgueren batiar com a Nou Son Dureta. I, en efecte, quelcom de traïció hi va haver a la decisió de continuar les obres, perquè suposava el vist-i-plau definitiu a un projecte que no tenia cap ni peus i que ha hipotecat financerament la Comunitat Autònoma i urbanísticament el futur de Palma.




El parany

Son Espases és un parany que esdevengué insalvable un cop adjudicades les obres i aixecat el buc de l’edifici. L’anterior govern confiava en tornar a guanyar les eleccions, però per si un cas n’accelerà l’inici de les obres per impossibilitar la marxa enrere. Es va sortir amb la seva. De res serviren les protestes ciutadanes per protegir l’entorn de la Real o els avisos de possibles troballes arqueològiques davant un PP disposat a consolidar el seu afany desenvolupista i els interessos especulatius que hi havia rere l’operació ( per cent, des del partit ningú no ha donat encara cap explicació lògica sobre l’elecció de Son Espases. Només l’ex regidor d’Urbanisme, Rodrigo de Santos – actualment empresonat – s’hi referí en una ocasió, però sense arribar a aclarir res) Al final aconseguiren el seu propòsit, amb la paradoxa de que qui l’executa són part fonamental d’aquells que s’hi oposaven.
Hom continua pensant que millor hagués estat una remodelació de Son Dureta i, en qualsevol cas, substituir la política de fer macrohospitals per incidir en l’atenció primària o l’atenció especialitzada a través de centres més petits, més saludables i que no impliquessin haver d’emprar el bisturí urbanístic que, al capdavall, era la única cosa que semblava interessar al promotors de Son Espases. Però el PSOE i els seus socis caigueren a la trampa i no se’n saberen sortir. De manera que ara, davant el nou parany – que en realitat és una continuació del primer – no els queda altra alternativa que traslladar de lloc el jaciment arqueològic, si és que el volen conservar, enterrar-lo o forçar a una improbable reforma de l’edifici que retardaria les obres i que n’incrementaria molt més el pressupost.
En realitat, cap de les solucions és bona. El problema és, i ho continuarà sent indefinidament, Son Espases. No té volta de fulla. Com tampoc no la té, per ara, el model econòmic, i urbanístic – el gran parany - que ens han deixat en herència els governs del Partit Popular. Son Espases no només posa en perill el patrimoni arqueològic sinó que desestructura el sistema vial de Palma i fa necessària una nova carretera d’accés. Alhora, els nous accessos, com les noves autopistes, formen o tendeixen a formar nous nuclis de població o n’expandeixen els ja existents. Hi ha més població que requereix més atenció, més escoles, encara més carreteres i també més hospitals. Un cop caiguts en aquesta trampa no hi ha sortida possible.
Hom recorda allò que fa anys succeí amb el poblat talaiòtic de Son Oms, que a principis dels anys setanta impedia la construcció de la segona pista de Son Sant Joan. Com a mal menor fou traslladat de lloc – com ara es pot fer amb el jaciment de Son Espases – i des de llavors roman oblidat a una cruïlla inaccessible de l’autopista que va a l’aeroport. En realitat, el parany de Son Espases és el mateix que obliga a seguir endavant amb un model econòmic i social absolutament insostenible. Encara no s’havia acabat la segona pista de l’aeroport i ja se’n parlava d’una altra. N’hi ha qui creuen que encara fan falta més autopistes. O que si no s’amplia el port de Palma tendrem greus problemes de proveïment. El problema és que tenen raó. Ara començam a ser conscients de que cal frenar, de que la bolla no pot créixer més, perquè ja no té cabuda a un territori limitat com el nostre. Però hi ha una crisi i el nombre d’aturats amenaça a ser ofegador. El parany, doncs, es fa més gros de cada dia i tanca la sortida a qualsevol solució.
De veres que això no té remei?

Invitació al canvi

Article publicat al Diario de Mallorca el 17 de Novembre de 2008

La World Travel Market celebrada la setmana passada a Londres es va tancar ben bé com havia començat: amb un clima d’incertesa però, al mateix temps, de que les coses, l’any que ve, pot ser no vagin a pitjor. La crisi afecta i molt el turisme, però el desig de fer vacances és cada cop més fort i això fa, per exemple, que els paquets més barats del mercat – els del tot inclòs- que ja es comercialitzen al Regne Unit hagin incrementat les vendes o, més ben dit, que n’hagin augmentat les reserves. Hom no sap que pot passar el 2009, però encara es confia en mantenir les xifres d’enguany que, tot i haver empitjorat respecte a l’any passat, no són dolentes. Pel que fa a les Illes, el nombre de visitants ha caigut un 0’1 per cent – és a dir que s’ha estabilitzat – però, per contra, la despesa turística ha anat cap avall, la qual cosa suposa una pèrdua de poder adquisitiu del turistes de quasi un vint per cent. Mallorca, un cop més, s’ha convertit en una destinació refugi, però...ens podem conformar amb aquest paper - a la defensiva – davant una situació d’incertesa?


Stand de Balears a la WTM

Segons les cròniques, la Word Travel Market, pel que fa a les Illes – o concretament Mallorca- respirava incertesa i, fins i tot, cert pessimisme, però no angoixa. “Ens defensam millor que els altres”, un consol que ajuda a fer front la tempesta, però que no duu enlloc. I allò que necessita el sector és, justament, redreçar el rumb per arribar a bon port. El problema no és que enguany hagi abaixat la despesa turística, sinó que en els darrers anys – en plena expansió – ja es registrava una pèrdua de rendibilitat, sobretot als hotels i restauració. Els balanços dels darrers exercicis, així com les estadístiques que fan servir els polítics s’havien salvat per mor del “boom” turístic espanyol, amb creixements espectaculars que, de cop i volta, s’han aturat . En general, la impressió és que ja res tornarà a ser com abans, fins i tot en el cas de que la recuperació econòmica arribi més aviat del que hom fa comptes.
En definitiva, el sector turístic mallorquí sembla que s’ha atrinxerat en les seves posicions actuals, la qual cosa no es dolent. Gràcies a aquest esperit de resistència hom espera que la nostra economia no entri en recessió, com pot passat a la resta de l’Estat i ja passa als principals països europees. Però de cara al futur, romandre a les trinxeres seria suïcidi. És per això que dèiem que la passada World Travel Market és una invitació al canvi, a un canvi d’actitud respecte al futur del turisme. Mallorca és una destinació refugi. Pot ser ho sigui sempre, però aquesta condició no és abastament per mantenir els nivells d’ocupació i de benestar social assolits al llarg de les darreres dècades. Tot un repte al qual el Govern pretén donar resposta, tot i que sigui amb mesures excessivament tímides, mitjançant el pla que Antich i el conseller de Turisme, Miquel Nadal, explicaren a Londres: més promoció directe, ajudes a la modernització dels hotels i de l’oferta complementària i la creació d’una gran plataforma tecnològica que permeti a Balears ser líder turístic, també, a internet.
Les mesures són bones, però no suficients. Hi ha pendents grans problemes, com és el transport aeri. Per consolidar el turisme de masses, tant pel que fa al de tour operador com, sobretot, l’independent, no basten unes bones comunicacions aèries sinó que aquestes han de ser excel•lents i a preus raonables. Fa falta, doncs, consolidar les aliances – exigint, això sí, un major compromís de país – i establir-ne de noves. I, igualment, avançar-se als canvis d’hàbits dels turistes, als quals, endemés de sòl i platja, se’ls ha d’oferir més i variats productes. Encara som molt enfora de ser la societat turística ideal per vèncer el reptes de futur. Encara no hem passat de ser una destinació turística.. En el futur ja no vendran molt més turistes del que ens visiten ara ( fins i tot no seria desitjable des d’un punt de vista mediambientalista) però seria bo el seu nombre es mantenguès en els límits actuals, potenciat aquells nínxols de mercat que ens siguin més favorables per a la nostra pròpia convivència.
La World Travel Market ha evitat la desmoralització. Ha estat un punt d’inflexió que hauria de dur a repensar Mallorca, i les altres Illes, com a destinació turística o, com dèiem , com societat turística capaç de superar el model actual, reinventant la manera de fer vacances. La manera actual continua sent atractiva, però amb tendència és a recloure's al tot inclòs i a la platja, mentre que el futur serà en mans d’aquells que siguin capaços d’integrar el turisme en el teixit social. Serà possible assolir aquest objectiu a la Platja de Palma? Millorar les comunicacions aèries, i també les interiors? Els reptes són grans i les temps de crisi – si la barca no s’enfonsa – son propicis per reflexionar i fer els canvis que pertoqui.

60 anys de drets humans

Publicat al Diario de Mallorca el 10 de Novembre de 2008

D’aquí a un mes es compliran seixanta anys de la Declaració Universal dels Drets Humans per les Nacions Unides, motiu pel qual, a Mallorca, Justícia i Pau, amb col•laboració d’Amnistia Internacional, engega aquesta setmana un cicle de conferències que finalitzarà amb un concert i un acte de commemoració el dia 10 de Desembre, data de l’aniversari. Diversos estats, entre els quals Espanya, s’han sumat a un esdeveniment – Fernández de la Vega ha anunciat un Pla de Drets Humans per assegurar el seu compliment, que cau com anell al dia en els moments actuals. La declaració va ser aprovada el 1948 per l’Assemblea General sense cap vot en contra. El món acabava de sortir de la segona gran guerra i era plenament conscient de que només el respecte a les llibertats i els drets de les persones podria garantir la seguretat i evitar que la història es repetís. Però, seixanta anys després, hom pot dir que els drets humans es compleixin?



N’hi ha prou llegint els informes anuals d’Amnistia Internacional per adonar-se de que no. Milions de persones a tot el món viuen al marge dels drets humans, països on el respecte per la vida humana no compta per res i on s’encalça la llibertat d’expressió com el pitjor dels delictes. Enguany ho hem pogut comprovar amb les revoltes de Myanmar o del Tibet i, sobretot, a països en guerra, com Irak o Afganistan, Un flagrant incompliment de la Declaració del qual, en molts dels casos, en són còmplices o protagonistes directes els estats occidentals. El cas xinès n’és una prova evident: aquest 2008 el món n’ha aplaudit les Olimpíades i ignorat l’empresonament sistemàtics dels opositors a la dictadura. Però no cal anar tan enfora. Aquí mateix hi ha incompliments sistemàtics dels drets humans. O no és un incompliment la passivitat davant els brots de xenofòbia? O la violència de genere?
En qualsevol cas, hom no pot dir que no s’hagi avançat gens. Si més no, la Declaració Universal dels Drets Humans fa seixanta anys que hi és, i és un punt de referència per a la societat internacional encara que alguns estats ho hagin volgut ignorar en alguns moments de la seva història, com ara mateix els Estats Units – Irak, Guantánamo, l’especulació financera – un gran país on tot és possible però on durant tota l’època Bush s’han anat restringint les llibertats per garantir la seguretat i sense tenir en compte que les dues coses van lligades i que mai no es donen per separat. I endemés, tant als Estats Units com a la resta del món el concepte de drets humans ha anat evolucionant i, de fet, se n’hi han incorporats de nous que, igualment, s’han de respectar.
Nous drets que tenen a veure amb l’evolució tecnològica i amb la globalització de l’economia que fa que se superi el concepte de frontera a l’hora de plantejar la llibertat de residència, o per garantir el dret al treball, a la salut, a l’educació, a l’habitatge. Drets que no estan garantits del tot ni sols a la nostra Mallorca, ara en crisi però que ha viscut anys d’opulència. Els problemes derivats de la immigració – d’aquí cap allà i d’allà cap aquí – la necessitat de garantir un entorn saludable ( el dret al medi ambient ) o de combatre la violència de gènere formen part de les noves estratègies polítiques que hom relaciona amb els drets de les persones. Són, per dir-ho de qualque manera, els drets humans emergents, sobre els quals tractarà el cicle de conferències que Justícia i Pau ha organitzat per celebrar els seixanta anys de la Declaració
Justícia i Pau, com Amnistia Internacional, duen anys treballant a Mallorca per fer el món més just i per això demanen a les diferents Institucions polítiques que declarin les Illes “territori dels drets humans”, que es pronunciïn de manera crítica sobre la seva observança i, sobretot, que els garanteixin. La commemoració del seixantè aniversari dels Drets Humans és, per això, una invitació a la convivència com a primera passa per garantir la justícia i la seguretat a tot el món.

Hem guanyat

Article publicat al Diario de Mallorca, el 5 de Novembre de 2008
(traduït del castellà)
Aquesta vegada el recompte no ha ofert cap dubte. A les poques hores, quan ni sols havien tancat tots els col•legis, ja se sabia que Barack Obama guanyaria per una ample majoria i que amb ell, i amb els nord-americans que l’han votat, anàvem a guanyar tots. Tots aquells que en el món esperen el gran canvi. Obama ha triomfat no per ser negre, encara que també, ni només per demòcrata sinó per ser la gran esperança blanca que ha de tancar un dels períodes més vergonyosos i nefasts de la història nord-americana. Perquè qui han perdut no són Mc Cain, qui al final fins i tot ens semblava simpàtic, ni tan sols els republicans, sinó Bush i els seus sequaces: els neocons, que han conduït l'economia mundial als extrems que avui coneixem i que no van dubtar a fer la guerra per a defensar els seus interessos, entre ells els petrolífers.

We can

El món és avui molt més perillós que fa vuit anys. Ni s’ha derrotat el terrorisme ni s’ha aconseguit vèncer la pobresa, sinó tot el contrari: tots dos fronts són més oberts que mai. El terror s’ha estès. I si parlem de pobresa, els excessos capitalistes han acabat per arruïnar el sistema i fer-ne necessària la refundació. La pobresa en lloc de retrocedir avança, fins i tot al primer món. I és enfront d’això que Obama, en el seu primer discurs com president electe, no només s’ha reivindicat com protagonista del somni americà sinó com artífex, ja ho hem dit, d’aquest gran canvi. El món sencer torna a posar els seus ulls, confiats, en la Casa Blanca. El món, i no només l’Espanya de Zapatero, que feliçment, s’ha retrobat amb un aliat fidel.
L’administració Bush va dur la humanitat a la vora de l'abisme. I Obama tindrà ara que dur el seu país, i a la resta del món, fins a posicions en les quals el diàleg prevalgui sobre la venjança, i en les quals els controls sobre el sistema financer retornin a l'Estat el seu paper de mediador entre el capital i la societat. En definitiva, que torni la calma, amb la qual, de bell nou, guanyarem tots. També aquí, a Mallorca, per descomptat, Per a sortir de la crisi humanitària i econòmica que travessam manca recuperar aquesta confiança. Sobretot que la recuperi això al que cridem comprat. I Obama inspira confiança, la suficient. L’epicentre del terratrèmol econòmic que ens està sacsejant – i la imatge del qual més propera la tenim en les llargues cues de l’atur – està en Estats Units i és des d'allí que ha de partir la solució.
Si Bush allí, i Aznar aquí – o Mates encara més prop- van creure que sense controls es governava millor, es van equivocar. La revolució conservadora va ser, com finalment s’ha demostrat, un desengany. Per això s’imposava la lògica. I la lògica és el canvi que s’entreveu després del triomf de Obama. Ahir varem viure, probablement, el primer dia de la fi de la crisi i el primer dia, també, cap a una pau més consistent. El somni americà és, en aquesta ocasió, un somni planetari del que no ens voldrem despertar

L'hora del canvi

Article publicat al Diario de Mallorca el 3 de Novembre de 2008

El president del Consell Econòmic i Social, Llorenç Huguet, no mirà prim a l’hora de reflexionar sobre les darreres dades aportades per l’informe anual de l’entitat: “És necessari impulsar un canvi de model turístic, perquè l’actual és insostenible”, sentencià. I això, fet i fet, vol dir baratar o modificar substancialment el model econòmic que ha vigit a Balears les darreres dècades. Hom creia que el turisme faria de matalàs davant una crisi que afecta de manera especial la construcció, però la realitat demostra que no és així. Els serveis no només no han absorbit les ocupacions passades per ull a la construcció sinó que, en ple estiu, contribuïren a que l’atur superàs marques històriques. Com és així? Ens diuen que el turisme va bé, però s’ha estancat. Enlloc de donar passes envant, recula i res fa pensar que hi hagi un remei a curt termini. La única medicina coneguda és explorar nous nínxols de mercat per estabilitzar-lo i mantenir-ne els llocs de feina.


Cada any acurcen la temporada

Ja fa temps que sabíem que la construcció estava sobredimensionada i que, prest o tard, la bombolla acabaria fent el tro. Però, el turisme, també està sobredimensionat? Ha arribat a un sostre que no es pot o no seria aconsellable superar. La prova, segons el CES, és el descens constant de la despesa turística: un 6’7 per cent l’any passat. Varen venir més turistes, però els dies d’estada es retallaren en un 4 per cent i la despesa per persona i dia en un 2’8, la qual cosa fa que “si es vol mantenir el mateix nivell d’ingressos s’ha de seguir incrementant el nombre de turistes, quelcom que a llarg termini no es sostenible”. Ho diu qui va ser rector de la Universitat i president de Sa Nostra. I els fets li donen la raó : cada cop hi ha més hotels que tanquen a l’hivern o que acurcen la temporada, la qual cosa repercuteix en l’ocupació.
En aquest sentit, la única solució seria atreure turisme de més poder adquisitiu, i prescindir del de baix cost, però no és fàcil. De fet, tot i que, en general, els hotels s’han modernitzat i donen un servei cada cop de més qualitat, a l’hora de comercialitzar les places es veuen forçats a fer ofertes que van en sentit contrari a allò que seria convenient. En aquest sentit, el procés serà llarg i passa per fer fora del mercat tot aquells productes que són obsolets i que fan una competència deslleial als que han fet els deures, una competència deslleial que també inclou bona part d’una anomenada oferta residencial de baixa qualitat. Només així – mitjançant operacions a gran escala de rehabilitació, com la prevista a Platja de Palma, i de redefinició d’imatge – serà possible que les Illes continuïn sent líders a mig i llarg termini.
No es pot construir més i no es pot esperar que venguin més turistes. La roda s’ha trencat, com ho prova que per a l’any que ve, amb una previsió de creixement de només un 0’8 per cent, la Comunitat Autònoma s’hagi d’endeutar amb més de 600 milions per poder arrodonir els pressuposts i garantir els serveis que dona a la societat. Per molt que s’estiri la corda ja no dona més de sí. El govern es veu obligat a acudir al rescat de la iniciativa privada, però això només pot ser temporal, fins que duri la crisis, ja que llavors serà el temps de que sigui aquesta iniciativa privada, sí ha aprés la lliçó, la que canviï el rumb de les seves inversions i estabilitzi el procés de creixement de Balears.
Vivim una situació d’emergència. La situació econòmica es dolenta, però pitjor és el panorama social, amb un nombre de desocupats que a finals d’any superarà els 100.000 i on cada cop són major les demandes d’ajuda. Ho ha denunciat el conseller de Benestar Social de Mallorca, Jaume Garau, en presentar el nou Observatori social creat per fer un seguiment de la crisi. Les famílies que pateixen una situació econòmica “molt crítica” ja sobrepassen les 5000 i cada dia que passa n’hi ha més. I a tot això, sabem, positivament, que molts dels llocs de feina que la crisi s’ha empassat no tornaran a surar mai més. Se n’hauran de crear de nous, però el problema es saber qui i com.
A la presentació de l’informe del CES, davant la plana major dels polítics i els agents socials de les Illes, Llorenç Huguet es ratifica en allò que havia afirmant davant els periodistes: “ fa falta un canvi de model productiu, més centrar en la capitalització de l’economia, la qual cosa vol dir millorar el capital humà, el tecnològic i els social, com a principals mesura per fer front a la crisi”.