El president de les Illes Balears serà un dels darrers presidents autonòmics en ser rebut per Zapatero per parlar ( negociar? ) sobre el nou finançament autonòmic. Segons Antich l’ordre no és un fet preocupant. Tant de bo que sigui vera, perquè – entenem – les coses ja fa estona que són clares. Tant el president del govern central com el ministre Solbes han reconegut públicament que el model actual, el que encara vigeix , malgrat el nou hagi de tenir efectes retroactius a u de gener, ha tractat injustament les nostres illes. El nou model evitarà aquesta injustícia o, al menys, aquest és el missatge que vol transmetre el Govern a l’espera de conèixer no la música sinó la lletra, és a dir les xifres. Hi podem confiar? El cert és que Zapatero ha volgut complir amb l’estatut català ( i de passada, també, el balear ) entre d’altres coses perquè no li quedava més remei: és una llei i, com a totes, d’obligat compliment. Però també ha de satisfer les expectatives de tots els demés. Aquest és el problema.
Presentació de l'Agència Tributària de les Illes Balears
Perquè ningú no protesti, l’estratègia de Zapatero consisteix en atendre, simultàniament, les principals reivindicacions de cadascuna de les Comunitats, fins i tot la de Galícia que reclama més doblers per atendre les necessitats d’ensenyament i difusió de la llengua pròpia, el gallec. Així, es tendrà en compte el criteri de població, però també el de la dispersió territorial o el de la insularitat. I, no obstant, es mantendrà un fons de compensació per a les comunitats amb menor renda. Un cop més, com succeí amb els estatuts s’aplicarà el cafè per a tots. Tothom hi tendrà el mateix dret. Tothom – fins i tot els que tradicionalment s’han vist més afavorits – està convençut de que la raó és de la seva part. I per això exigeixen no perdre res, tot i que les diferències entre autonomies siguin avui més reduïdes que no fa vint o deu anys.
El problema del cafè per a tothom és que exigirà una major transferència des de l’administració central a les comunitats, endemés que aquestes tenguin més autonomia a l’hora d’aplicar alguns dels imposts transferits o crear-ne de nous. És a dir, que és cert que Balears veurà incrementat el seu pressupost i que, teòricament, per atendre les seves necessitats socials bàsiques rebrà els mateixos doblers per persona que qualsevol de les altres comunitats. Però sí això és així, malgrat liderar el creixement demogràfic de l’Estat, el nou model de finançament només evitarà que Balears quedi definitivament despenjada, a la coa de totes les comunitats, però es mantendrà en aquesta injusta posició. Balears podrà accedir al cafè com tots, però s’haurà de conformar amb les sobres. Una situació que la nostra comunitat no pot admetre de cap manera.
No obstant això, sembla evident que el nou model millorarà substancialment el finançament, també a les Illes Balears. Però perquè l’arxipèlag arribi a la mitjana estatal – el llistó de la qual serà ara més alt - no n’hi ha prou ni amb el criteri poblacional ni amb la insularitat. Farà falta posar en marxa totes les eines previstes a l’estatut per incrementar les inversions estatals i, sobretot, el REB. Només així es podríem compensar els dèficits històrics d’infraestructures, especialment d’infraestructures socials i culturals. El cafè per a tots no és rebutjable ni molt manco. A manca de conèixer els detalls del nou model de finançament, hom pot dir que és una passa més cap a la conversió d’Espanya en un Estat federal. El problema és, i dissortadament sembla que ho seguirà sent, el punt de partida. Les dècades de discriminació patides per Balears que han coincidit amb el període de major increment demogràfic de tota la seva història. Mentre no es tengui en compte aquesta realitat, i es vegi compensada, existirà un greuge comparatiu que farà de la nostra una comunitat de segona. La darrera de totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada