dilluns, de desembre 15, 2008

Canvi de Sentit

Publicat al Diario de Mallorca el 15 de Decembre de 2008

L’any que ve serà l’any del canvi per a Palma o, més ben dit, del canvi de sentit que ha d’experimentar la ciutat després de dècades de desgavell urbanístic que la convertiren en una ciutat incòmode i injusta. Això, si més no, és el que ahir festejava la plataforma Parc de Ses Vies, i d’altres associacions ciutadanes, després que la Sala anunciàs l’inici de la reconversió de Jacint Verdaguer en el primer corredor verd. Serà l’estiu que ve. I poc abans, també començaran les obres del primer dels cinc eixos cívics que intercomunicaran la perifèria amb el centre de la ciutat: els carrers Blanquerna i Colliure es convertiran en una zona de vianants, amb arbres, bancs, jocs infantils, carril bici i tots els elements necessaris per fer-los atractius als ciutadans, de manera que hom podrà començar a veure el model de ciutat que Aina Calvo prometé si era elegida batlessa.


El tram final de Blanquerna, exclusiu per a vianants

Era una promesa, però, sobretot, una manera de trencar la dinàmica engegada per successius governs del PP. Els conservadors, amb la seva particular manera de veure la ciutat, acabaren amb les il•lusions que havia generat el primer pgou de la democràcia. Les dècades del seixanta i setanta posaren la primera pedra de la Palma actual, amb una expansió desmesurada que obligà als primers ajuntaments democràtics, presidits pel socialista Ramon Aguiló, a prioritzar l’adaptació de les infraestructures i els equipaments socials. La segona onada expansiva vengué després, als noranta i primers anys d’aquest segle, quan Palma fou venuda a l’especulació immobiliària. Llavors, la prioritat era construir, fos com fos, i per això els que llavors comandaven no dubtaren gens en transformar les carreteres en autopistes i els carrers en carreteres.
Palma es transformà de cop en una ciutat gran, de mig milió d’habitants – si comptam els nuclis de població d’altres municipis que hi estan aferrats – o d’un milió si consideram que Mallorca s’ha convertit en una única àrea metropolitana. És evident que calia fer qualque cosa per humanitzar-la. I d’aquí naixé la idea dels corredors verds i dels eixos cívics, per unir el centre amb els barris perifèrics. Tot un canvi de sentit. El carrer Jacint Verdaguer, per exemple, ha estat indultat, passant de ser la porta d’entrada per a l’autopista d’Inca, exclusiva per a vehicles - a la qual cosa havia estat condemnat pel tàndem Matas-Cirer - a convertir-se en el Parc de Ses Vies pel qual la Plataforma ha lluitat durant més de quatre anys.
El Parc de Ses Vies ocuparà cent deu mil metres quadrats. L’equip d’Albert Viaplana, un arquitecte experimentat en remodelacions urbanes, guanyà el concurs d’avantprojectes, amb una proposta que va més enllà de la reconversió del carrer Jacint Verdaguer. La idea és fer d’aquest espai, al bellmig de la ciutat, no només el principal pulmó verd sinó l’àgora i punt de trobada d’uns ciutadans als quals les vies del tren i la via de cintura havien distanciat del centre històric. D’alguna forma: eixamplar aquest centre. Els corredors verds i els eixos cívics sorgeixin així, sobre el mapa de Palma, com els dits d’una ma que abasta tota la ciutat. Un repte que s’uneix a la façana marítima i a les obres del baluard del Príncep – que també començaran l’any que ve – per mantenir l’escala humana d’una ciutat envaïda de ciment i cotxes.
Clar que aquest repte no serà fàcil. L’any que ve només s’executarà la primera fase dels projectes i, endemés, com totes les obres, causaran problemes. Hi haurà protestes. Desapareixeran molts aparcaments i no està clar que el canvi de sentit vagi acompanyat d’una millora substancial del transport públic. El tramvia –un element estratègicament important per redefinir la ciutat – s’allunya per moments i això no ajuda a la comprensió, globalment, del redisseny de Palma com a ciutat que valgui la pena de ser viscuda. Des de Cort s’ha volgut canviar el sentit, però hi ha massa obstacles, massa direccions prohibides que barren el pas a les bones intencions. Tot i això, l’any que ve serà important per convèncer els ciutadans de tot el que hom pot guanyar amb el canvi.