El model finès

Article publicat a Diario de Mallorca el 10 d'Abril de 2008

Els congressos sobre Fracàs Escolar que tengueren lloc a Palma la setmana passada ens han recordat unes dades esfereïdores: ni més ni manco que el 38 per cent dels al·lots i al·lotes de les Illes -quatre de cada deu- abandonen els estudis abans de finalitzar l´ensenyament obligatori. A això li diuen fracàs escolar, quan, en realitat, és un fracàs social amb tota regla: el fracàs d´una societat que ha apostat per un determinat model econòmic, del qual es deriva una cultura de l´oci que prima la incorporació al món del treball enlloc de facilitar-ne una formació que, a la llarga, afavoriria l´accés a llocs de feina més qualificats.


D´altra banda, es parlà, i molt, de l´immigració com a una de les causes -evidentment no la única- dels problemes que pateix l´escola a la nostra Comunitat. Sobretot l´escola pública, que es la que escolaritza el major nombre de nouvinguts, un vuitanta per cent del total. Tant és així, que hom podria pensar que la concentració a les aules públiques dels estrangers, o dels alumnes necessitats d´un suport especial, és el principal entrebanc per fer realitat un sistema educatiu que, teòricament, aposta per la integració i la igualtat d´oportunitats. Els congressos ha merescut un tractament destacat a tots els mitjans de comunicació, malgrat que les dades i la diagnosi que se´n derivaren ja eren prou conegudes. Pot ser hi hagi ajudat el "decret d´admissió d´alumnes" que el Govern ha aprovat no sense estira i arronses entre la consellera d´Educació, i Unió Mallorquina. El que més destaca del decret és que tots els centres finançats amb doblers públics hagin de reservar tres places per aula pels immigrants. Segons la consellera, Bàrbara Galmés, es tracta de garantir la igualtat d´oportunitats, quelcom que no han entès així ni Escola Catòlica, la patronal que agrupa la major part d´escoles concertades, ni les Associacions de Pares d´aquests centres, que han anunciat una recollida de signatures però oposar-se a la mesura.L´entorn conservador -inclòs el PP- s´oposà tot d´una a la reserva de places perquè creia que minvava el dret dels "mallorquins" a l´hora d´escollir escola enfront dels drets dels immigrants. En un principi es parlava d´una reserva fins a finalitzar el termini de matriculació. Un parer que, com és evident, no comparteix l´esquerra. Segons Galmés, el dret a l´educació és primordial, fins i tot per sobre de l´elecció de centre escolar de la qual, tanmateix -a la pràctica- només se´n pot beneficiar una part de la població. Què l´escola concertada, tot i ser finançada amb doblers públics, només escolaritzi el vint per cent dels immigrants, n´és la millor prova. En aquest sentit, el decret pretén ser una petita passa endavant que, no obstant, ha topat amb aquells que pensen que ja se n´han donat prou de passes i que un repartiment més equitatiu dels problemes no aporta cap solució sinó que només els generalitza.La societat balear ha de fer front a un doble repte docent: superar el descrèdit social que pateix l´escola davant la possibilitat d´una ràpida incorporació al mercat del treball i afavorir una igualtat d´oportunitat real per a tothom. No és estrany, doncs, que el en decurs del Congrés sobre Fracàs Escolat es fes referència a l´anomenat "model finès". Finlàndia és el capdavant de l´èxit escolar a Europa, mentre que nosaltres som a la cua. Es a dir, que és l´altra cara de la moneda. A Finlàndia el fracàs escolar és pràcticament nul. No hi ha abandonament dels estudis, la qual cosa és possible gràcies, sobretot, al prestigi de l´escola i dels docents. El model finès ha de fer front a problemes similars als nostres, entre d´altres el lingüístic -allà s´ensenyen quatre llengües, el suec i el finès, que són les "nacionals", així com anglès i francès- però no hi ha conflictes. Hi ha plena llibertat per elegir centre, però a la pràctica aquest és un dret al qual es dona poca importància perquè les diferències entre les escoles són mínimes. Tot ben diferent al que passa entre nosaltres, on aquestes diferencies són patents. No només això sinó que actituds com la de l´Escola Catòlica davant el decret d´admissió fan que cada pic siguin més grosses. Dissortadament som a anys llum del model finès.