El petroli, de bell nou

Article publica a Diario de Mallorca el 2 de juny de 2008

S’acosta una nova crisis energètica com la dels anys setanta? La pujada del preu del petroli, que ha assolit rècords històrics, fa pensar de que sí, tot i que el seu abast sigui diferent. La darrera prova l’hem tinguda amb l’IPC que, amb cinc dècimes de pujada el mes de Maig, fa que la nostra taxa d’inflació sigui la més alta dels darrers deu anys. Inflació i desacceleració, dues cares d’un mateix problema que afecta tant l’economia internacional com l’economia domèstica. N’hi ha prou constatant la preocupació d’UGT i CCOO davant els descens de venda d’habitatges, un fet que els sindicats atribueixen tant a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors com a la por a perdre el lloc de feina. Precisament els dos fets més rellevant que provocà la primera gran crisi de l’època contemporània, baldament a les nostres illes hi hagi, entre una i l’altra, una diferència fonamental. Mentre que els anys setenta ens agafaren en plena expansió, en ple primer “boom”, ara som a finals d’un cicle. La sortida de la crisi ja no pot ser un nou “boom” sinó un procés de racionalització econòmica, altrament dit de sostenibilitat.




Els pescadors han donat el primer avís

Les noticies arribaren aparellades. La setmana passada, l’INE feu públic quasi simultàniament l’IPC i la forta caiguda de venda d’habitatges y la signatura d’hipoteques, una estadística segons la qual Balears, juntament amb Catalunya i Navarra, se’n duen la pitjor part. Els descens sobrepassa el cinquanta per cent. La construcció baixa, però no passa el mateix amb els preus que s’encareixen encara més a causa d’un euribor que aquest mes ha superar el cinc per cent, cosa que suposa 636 euros anuals més de mitjana. Quan a l’IPC, ja està dit tot. En els darrers dotze mesos – també segons l’INE- alguns productes alimentaris bàsics han arribat a pujar un quaranta per cent. La conseqüència immediata és la restricció del consum, deixar els luxes per a més endavant i tractar de capejar la tempesta. Els botiguers ja se n’han temut i, per això, encara confien en que el turisme salvi la caixa.
En tot cas, confiar en el turisme és temerari, tal com advertí – també la setmana passada- el conseller delegat d’Ozonia. Gabriel Subías afirmà, a unes jornades sobre sostenibilitat celebrades a la Cambra de Comerç, que el turisme patirà fort ferm l’encariment del petroli. Ara per ara, l’increment del preu del combustible l’han començat a notar els ciutadans quan van a les benzineres, però han estat els pescadors els que han llançat el primer crit d’atenció donant suport ( algunes confraries ) a un atur de protesta. També els transportistes, incloses les empreses de transport turístic, parlen ja de mobilitzacions. Una protesta pel cost del gasoil que s’estén a la pagesia. En definitiva, una situació complicada. A tot el món, però sobretot a economies com la nostra que endemés de fer front a una conjuntura internacional desfavorable estan obligades a fer canvis estructurals.
Com dèiem, tant la primera crisi energètica com l’actual varen sorprendre l’economia illenca en plena expansió o, millor dit – com s’ha escrit tantes vegades – en ple desenvolupisme. La diferència, des d’un plantejament exclusivament economicista, és que la desacceleració actual arriba en un moment d’economia sanejada. Les empreses, sobretot les turístiques, han viscut un llarg període de bonança – només enterbolit per la crisi turística de 2003- que les ha permès capitalitzar-se i que les ha de permetre seguir modernitzat les seves instal•lacions. Aquesta es l’enorme distància que separa els trenta anys que han passat. Als setanta, la major part d’economies occidentals afrontaren la crisi energètica cercant alternatives, amb mesures de contenció del consum o en noves energies, mentre que a Balears no quedà més remei que tirar endavant amb el model que teníem. Ara és, doncs, el moment de les solucions. De les alternatives, perquè l’economia balear – com es posà de manifest a l’esmentada jornada de la Cambra de Comerç – entri en una via de veritable sostenibilitat i posi punt i final al desenvolupisme que tengué, durant la passada legislatura, una de les seves manifestacions més descarnades.