Una nova campanya ciutadana és en marxa: “salvar es Jonquet”. D’entrada, cal dir que l’eslògan no és, dissortadament, gens original. Però no n’hi ha cap altre possible. Ens hem passat mitja vida salvant espais, bé siguin naturals o zones urbanes amb història, i segur que ho haurem de continuar fent. És el destí de tota una generació. La millor prova n’és la felicitació que el GOB ha fer arribar al Parlament amb motiu dels seu vint-i-cinquè aniversari. El motiu: l’atapeïda legislació a favor de la preservació del territori que ha estat necessària, i sovint urgent, – la major part de vegades amb escassíssims vots – per protegir l’entorn contra l’especulació urbanística. Doncs bé, un cop més la mobilització és imprescindible per aturar un nou desgavell. Es Jonquet, un dels barris més emblemàtics de Ciutat, és en perill a causa de dos macroprojectes que amenacen amb escanyar la façana marítima. Dos macroprojectes que s’emparen en una legalitat beneïda durant la passada legislatura, quan Rodrigo de Santos n’era el responsable de Urbanisme, amb evident nocturnitat i traïdoria .
Es Jonquet
Si més no, mols pocs se n’assabentaren. Hom creia que es Jonquet – una de les tres principals fites de la façana marítima de Palma, juntament amb La Seu-La Almudaina i el castell de Bellver – era intocable i que així quedà garantit amb el PERI que l’havia de protegir i rehabilitar. Però la planificació va ser modificada i, ara per ara, la construcció de dos aparcaments soterranis, un parell de blocs d’habitatges de luxe i un centre comercial són perfectament legals. L’Ajuntament no hi pot fer gaire cosa per impedir-ho, a no ser que el Consell de Mallorca declari el barri com a BIC (Bé d’Interès Cultural) i llavors sí que Cort, segons ha dit Aina Calvo, podrà actuar. I en això estam. El GOB, ARCA i els veïns ja han demanat la intervenció de la presidenta Armengol per fer possible aquesta iniciativa que ha de permetre aturar les obres i “ salvar es Jonquet”
Es Jonquet, juntament amb el Puig de Sant Pere i Sa Calatrava, va ser un dels tres vèrtexs que centraren la defensa dels drets dels ciutadans a les darreries del franquisme i primers anys de la transició, quan les associacions de veïns començaven a organitzar-se i a sortir a la llum pública. Fins llavors, el futur que esperava als barris amb història no era altre que la degradació, a l’aguait d’una remodelació – especulació - total. Per sort, però, la pressió de les AA de VV i de la combativa Oficina d’Informació Urbanística del Col•legi d’Arquitectes, va fer canviar el destí. No tots els barris tengueren la mateixa sort. A Sa Calatrava, a diferència del Puig, la rehabilitació ha tengut la iniciativa privada com a principal protagonista amb totes les implicacions socials que aquest fet suposa. I, mentre, Es Jonquet feia les seves pròpies passes. Hom era plenament conscient de la importància de preservar aquest balcó sobre la badia, la qual cosa requeria respectar el perfil de la façana i l’estructura urbana.
Però ver aquí que, de cop, com a bolets afavorits per la foscor, sorgiren els macroprojectes esmentats. Els grans promotors estan avesats a no perdre calada. Van fent inversions estratègiques que aprofiten possibles buits legals de planificació, o els corrents politics favorables per capgirar els planejaments a la seva conveniència. La plataforma “Salven es Jonquet” ha anunciat una malafí d’irregularitats que justifiquen la paralització dels projectes i, en aquest sentit, perquè no hi hagi dubtes, reclamen la declaració com a BIC. Per què hem de “salvar es Jonquet”? Doncs bé: perquè res, llevat de la cobdícia, justificaria fer malbé el perfil marítim de Palma i, sobretot, perquè és hora de que els ciutadans de Palma recuperin la seva dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada