Palma no és una sola ciutat sinó vàries, barrejades en alguns casos i aïllades o “oblidades” – com li agrada dir a la batlessa – en altres. Hi ha la ciutat antiga i l’eixample, els vells arrabals com Santa Catalina i els barris obrers com la Soledat, els pobles engolits com Establiments o les zones residencials com el Terreno. I, sobretot, una perifèria que recull la toponímia de les possessions que durant segles foren el rebost dels ciutadans: Camp Rodó, Son Gotleu, Son Oliva, Son Dameto…Però també hi ha diferents “palmes” marcades per una època: des de la Palma àrab, de la qual encara hi queda petjada fins a la més recent, la Palma que la setmana passada, en el debat sobre l’estat de la ciutat, va descriure Aina Calvo: una Palma somniada, l’antecedent més immediat de la qual és la Palma de Ramon Aguiló, el primer batle de la democràcia, que va significar una primera presa de contacte de la ciutadania amb la seva ciutat després de la dictadura franquista.
Aina Calvo, batlessa de Palma
La Palma d’Aina Calvo suposa un retorn a la participació, a la il•lusió d’una ciutat que s’obre a tots els barris. O, al menys, això és el que deixa entreveure la batlessa en totes les seves intervencions públiques. Però ha passat un any des de les eleccions locals i encara no es veuen massa els resultats. La seva antecessora, irònicament, l’acusa de pensar i repensar contínuament la ciutat però de no posar cap pedra i de no fer res per eixugar els dèficits infraestructurals i pal•liar el malestar d’uns ciutadans que, per mor de la crisis, tenen serioses dificultats per arribar a final de mes. “Més solucions i menys estudis”, digué Catalina Cirer fent-se ressò del llarg període de mandat del PP durant el qual la improvisació va ser la regna de la política municipal. Llavors si que es feren coses, tot i que el resultat final fos una accentuació dels desequilibris i no la seva correcció.
La situació actual és diferent. El pacte progressista de Cort permet, endemés de repensar-les, refer moltes de les polítiques que va impulsar el govern conservador, com és el cas de la Façana Marítima. Era la gran promesa i s’hi estan fent passes endavant. Davant el desgavell anterior, Aina Calvo dibuixa una ciutat possible en la qual la nova Façana Marítima és un corredor verd, un més dels varis que comunicaran el centre de la ciutat amb la perifèria oblidada. Són els grans eixos que definiran la ciutat d’Aina Calvo, amb la recuperació cívica d’uns barris que deixaran de ser les afores per incorporar-se amb plens drets d’igualtat a la vida ciutadana. S’ha començat modestament, però ja enguany mateix Cort destinarà setanta milions d’euros a la millora de les condicions de vida dels barris o de determinades zones com La Soledat, el Polígon de Llevant i el Camp Redó. És una perifèria que ha vist com l’increment demogràfic ( Palma és una de les ciutat que més han crescut percentualment a tota Europa la darrera dècada) no anava acompanyat de la imprescindible dotació de serveis socials.
Segons la batlessa, la crisis econòmica no serà excusa per dur endavant els plans sinó un incentiu. Precisament, s’ha de cercar la complicitat del sector privat per afavorir la rehabilitació dels barris degradats i s’ha d’invertir en infraestructures socials, com centres de salut o col•legis, i en la millora del transport públic. Aquí hi entra el tramvia i, també, el metro, tot i insistir Aina Calvo que aquest metro serà recordant com el paradigma de mala gestió. Per a la batlessa, el transport pública ha de servir per vertebrar la ciutat, per intercomunicar els barris i fer possible la coneixença dels uns amb els altres. En definitiva, un desig de bona convivència que se sobrepassa una realitat social adversa, amb greus problemes d’integració.
La qüestió, no obstant – tornant a les crítiques de l’oposició – és que d’aquesta ciutat d’Aina Calvo encara no se n’ha posat la primera pedra i ja ha passat un any de legislatura. Ningú no nega les dificultats que implica canviar el destí d’una població que va cap el mig milió d’habitants i que – com ha passat amb la Façana Marítima – ha de fer front a fortíssimes pressions. També és cert que governar amb una coalició tan heterogènia com la que forma la majoria de Cort no és senzill. Però no hi ha més remei que accelerar els processos si es vol arribar a 2011 amb els objectius complerts. Si no, la ciutat promesa no serà més que això: una promesa o una il•lusió perduda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada