L’encontre entre el president Antich i el director per a Espanya d’Air Berlín, Álvaro Middelmann va donar per acabada la polèmica entorn de l’ús o, més ben dit, del no ús del català per la companyia alemanya. D’aquesta manera les dues parts directament implicades en l’afer deixaren clar que, per sobre de dificultats tècniques o, fins i tot d’opinions, hi havia una voluntat d’enteniment. Lògic. Hom pensa que el Govern i Air Berlin estan obligats a entendre’s, perquè no de bades Mallorca s’ha convertit en un punt estratègic d’extraordinària vàlua pel desplegament de la companyia de baix cost. I perquè aquest fet ha significat una millora substancial de les comunicacions de l’illa amb Europa en un moment clau de transició entre el turisme xàrter i la nova tendència de turisme independent. La col•laboració entre les dues parts és imprescindible i això afavoreix l’enteniment ( no podem oblida,endemés, que el propi Middelmann és el president del Foment de Turisme de Mallorca). Encara que, i aquí es allà on volíem anar a parar, totes aquestes veritats no poden amagar la responsabilitat del president de la companyia, Joachim Hunold, qui, fent befa del català a un escrit editorial publicat a la revista corporativa, encengué la polèmica.
El president Antich amb el director d'Air Berlín per a Espanya, Álvaro Middelmann
Entre d’altres coses, Hunold deia que els nacionalismes regionals feien que Espanya retornàs a l’Edat Mitjana o que el castellà era tractat a les escoles de Balears com una llengua estrangera. També ironitzava sobre la pronuncia de la paraula Platja en referència a Platja de Palma enlloc de la castellana “playa”. En definitiva, una opinió fora de lloc, la importància de la qual venia donada per haver-la posada a l’abast de tots els passatgers que viatgen amb Air Berlín i perquè era la resposta a una carta que la directora de Política Lingüística de les Illes Balears li havia adreçat exposant la conveniència de que Air Belín fes ús del català. Aquest i no altre és el gran malentès: que qualsevol petició, per raonable i raonada que sigui, a favor de la normalització lingüística pot ser considerada com a imposició, cosa que evidentment no passa amb el castellà o qualsevol altre llengua oficial.
La pròpia companyia aèria té clar que es alemanya i que per això, per ser fidel a la seva nacionalitat, fa ús de l’alemany en tots els vols, encara que el seu destí o origen no sigui cap aeroport d’Alemanya. El fet és habitual a totes les companyies que solen emprar la seva llengua, endemés de l’anglès – com a idioma universal – i l’idioma propi de la destinació a la qual s’adreça l’avió. El problema ve quan, en el cas de Balears, hi ha dues llengües oficials i el personal de la companyia en desconeix una d’elles. Tot i això, però, la solució és senzilla. Hom no demana que el pilot o tot el personal sàpiga català, però sí, al menys, que la llengua pròpia de les Illes no sigui exclosa de tots els rètols, escrits, revistes…etcètera, que hom pugui trobar a bord. Per exemple: incorporar el català a la web espanyola d’Air Berlín no seria gens complicat.
Tot i això, el problema de fons de tota aquesta dissortada polèmica no és la reacció fora de lloc que tengué el senyor Hunold en rebre la carta de la directora general, ni tampoc el desafortunat paral•lelisme que l’eurodiputat d’ERC, Joan Puig, establí al seu blog personal entre companyia i el nazisme ( baratà el seu nom pel d’Air Goebbels) sinó la presa de postura immeditat i incondicional de certs sectors de la política i la societat mallorquina a favor d’Air Berlín. Des del PP, per exemple, s’acusà el Govern d’haver provocar les ires de la tot poderosa Alemanya quan, en realitat, no feia sinó complir amb la llei, és a dir defensar el dret de tots els mallorquins a poder ser atesos a ca seva amb la seva llengua. Un dret que per no ser paper banyat necessita de la voluntat i de la comprensió de totes les parts implicades. I d’això, precisament es tracta, de cercar la complicitat del major nombre d’entitats, d’empreses i de persones per fomentar l’ús social de la nostra llengua.
Des d’un punt de vista exclusivament econòmic, Air Berlín i Mallorca formen una simbiosi perfecta, que respon exactament a les necessitats del mercat turístic actual. Ara només falta que aquesta simbiosi funcioni també social i culturalment. I que aquest esforç de normalització, si es que arriba, sigui seguit no només per les empreses estrangeres que s’han establert a Mallorca sinó, sobretot, per les grans empreses mallorquines que haurien de ser les primeres en donar exemple de malloquinitat aquí i a fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada