Feia cinquanta anys justs que un vell marí no era vist a aigües mallorquines. El fet ha ocorregut a la reserva del Toro, prop de la malmenada costa de Ponent. El va veure i fotografiar un submarinista, Àlvar Garí, a l’interior d’una cova. De llavors ençà, tot han estat especulacions. Ningú no sap d’ on ha vengut aquest animal, que és una espècia amenaçada d’extinció a tot el món i que, antigament, era corrent a les nostres illes. Una prova n’és la toponímia, on les referències a aquesta foca són abundants. Això, clar és, abans que la toponímia no registràs la penetració de barbarismes que caracteritzà la colonització turística de la vorera de la mar. Ara, un vell marí torna a nedar-hi. El seu retorn és tot un repte pels científics, pels biòlegs marins, que des de fa anys somiaven amb reintroduir-lo. Tot un símbol de cara a una utòpica reconciliació dels homes d’aquesta terra amb la natura.
Una de les fotografies obtingudes per Àlvar Garí
Els darrers vells marins es varen veure a la costa de Tramuntana i Felanitx. Competien amb els pescadors per la pesca, fent malbé les xarxes. Per això els perseguien, fins i tot a tirs si era necessari, baldament el vell marí no sigui gens perillós i que, allà on encara sobreviu, mantengui una convivència tranquil•la amb els humans. Expulsats d’una Mallorca que després seria envaïda per una plaga de ciment sense cap mica d’oposició, el vell marí esdevingué un símbol, com el voltor o el ferreret, cada un dels quals protagonitza un capítol important de la història biològica de l’illa. El voltor, que ha pogut sobreviure gràcies a l’esforç dels ornitòlegs, va ser elegit per representar el GOB i, com a tal, ha estat present a totes les lluites per a la preservació de la natura. El voltor s’ha salvat. Ara és l’hora del vell marí.
El passat mes de Febrer, Joan Mayol, actual cap del Servei de Protecció d’Espècies de la conselleria de Medi Ambient, presentà el llibre “El vell marí, una absència reversible” sobre la possibilitat de reintroduir-lo a Cabrera. El conseller, Miquel Àngel Grimalt, confirmà que s’hi estava treballant, de manera que l’aparició d’un exemplar, probablement un mascle de més de dos metres de llargària, és tota una premonició. Ara ja no hi ha excuses. Queden lluny les expedicions de Francesc Avellà i de tant d’altres ecologistes a les costes africanes per contemplar de prop les foques i estudiar la manera de que tornassin als seus antics hàbitats illencs. Ara és l’hora de recollir els fruits i aprofitar l’existència de reserves marines, com el mateix parc de Cabrera, o la del Toro, per convertir el somni en realitat.
No deixa de ser sorprenent que el vell marí hagi triat aquest any – quan es compleix el mig segle de la seva desaparició – per fer-se veure de bell nou a Mallorca. Si més no, la setmana passada, la noticia coincidí amb la suspensió de pagament del grup Drac, la major de la història de Mallorca, que marca el principi de la fi de la bimbolla especulativa. La crisi que pateix la indústria del totxo i les mesures proteccionistes de Govern i consells insulars obliguen a reconduir l’economia balear cap a un model prou més sostenible que l’actual. Ha costat molts anys de lluita, i el triomf de la utopia encara no està assegurat, però s’hi avança…. Durant totes aquestes darreres dècades, el voltor ha estat el símbol de la lluita, de la mateixa manera que el ferreret ho podria ser del paradís perdut. Doncs bé, quin millor símbol pot haver-hi que el vell marí per anunciar la reconciliació de Mallorca amb la natura?
És un somni que s’ha fer real. No sabem si de passada o per a sempre, però l’hem pogut veure, majestuós, per les coves dels seus avantpassats. Les fotografies obtingudes per Garí en són el testimoni. La protecció de l’entorn marítim fa possible recuperar el vell marí i contribuir a pagar el deute que Mallorca té amb la història. Des dels anys seixanta ençà la nostra illa, i els mallorquins, ha contribuït fort i ferm a exportar a tot el món un model de desenvolupament fonamentat amb l’ocupació del territori. Hem destruït paisatges i fet malbé la nostra pròpia llengua i cultura. És hora de la reconversió. De curar les antigues nafres. L’hora del vell marí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada