Vicenç Grande, gran amant de sortir a la premsa, la setmana passada va protagonitzar dues portades seguides. En circumstàncies normals seria un home feliç, però no era el cas. Va ser com si el millor fitxatge li hagués ficat dos gols a la pròpia porteria. El primer: la noticia de la posada a la venda del Mallorca, club que presideix i del qual n’és gairebé el propietari ( té més del noranta per cent de les accions). I la segona, la seva compareixença davant el jutge com a imputat en el cas Pla Territorial de Mallorca. Aparentment, una i altra cosa no tenen res a veure. Una és el futbol i l’altra un “entrebanc” de l’ofici, tot i que s’hagi declarat absolutament innocent respecte a haver usat informació privilegiada per la venda de la possessió des Crevers. Però, vaja, si que tenen a veure. Si més no, hi ha un denominador comú: el negoci de la promoció immobiliària – fonament de l’activitat empresarial del senyor Grande – no passa pel millor moment i, en èpoques de vaques primes, sembla més aconsellable passar desapercebut que no ser tots els dies a la primera pàgina.
Vicenç Grande i la cantant Chenoa durant la presentació de l'equip la pasada temporada
En qualsevol cas, la coincidència de la posada a la venda del Mallorca – amb tot el que suposa d’incertesa per al mallorquinisme – i les investigacions judicials sobre el Pla Territorial, es presten a una reflexió sobre el futur del club i el fonament econòmic que el sustenta. No és cap casualitat que el Mallorca hagi estat els darrers anys en mans d’un promotor que ha basat el seu negoci sobre l’especulació territorial i amb el vist i plau d’un bon grapat d’entitats financeres, entre les quals Sa Nostra. Especular o fer negoci, tan se val. Això és el que Grande confessà haver fet, legítimament – segons ell –, amb la compra des Crevers a 15 euros el metre quadrat i la posterior venda a Ibercon per 63, amb un benefici de prop de 30 milions. És a dir que n’hi hauria prou amb un o dos pelotassos semblants per poder-li comprar les accions. Però, ara mateix, és això possible?
Sembla que les entitats financeres que han facilitat l’expansió empresarial de Grande, i de tots els que com ell són a la cúpula urbanitzadora, s’ho han repensat. El propi mercat ha demostrat que no es pot especular eternament amb el territori, de la mateixa manera que les darreres lleis del Parlament han significat un fre a les grans operacions que eren en marxa. I, per si hi mancàs poc, la Justícia ha posat els ulls sobre el Pla Territorial – en les mans del qual està tot l’ordenament territorial de l’illa – la qual cosa és la gota que ha fet vessar el tassó o, simplement, la que ha alertat polítics, empresaris i banquers de que, amb l’urbanisme, ja no hi valen bromes. Per això, i perquè els comptes són els que són, les caixes d’estalvi i els bancs que empararen Grande li han recomanat que vengui el Mallorca, per fer doblers i tapar forats.
Però, això sí, tan Grande com les entitats financeres estan d’acord en que tot té un límit: el Mallorca és, efectivament, en venda, però només si el comprador es compromet a mantenir-lo a l’illa. La globalització dels negocis, quan afecta a un club de futbol, topa amb els sentiments. En aquest cas amb el mallorquinisme o, el que és el mateix, amb els devuit mil socis, els milers i milers d’aficionats que plogui o faci sol estan disposats a omplir Son Moix. El Mallorca no deixa de ser un símbol. Es una de les institucions amb més poder de convocatòria de la nostra Comunitat i, és clar, això condiciona entitats que com Sa Nostra també són un símbol per a la història i l’economia de les Illes. El sentit de mallorquinitat obliga a que la propietat del club no pugui ser en mans de qualsevol.
Encara que, això sí, pot ser sigui el moment de repensar sí el millor que pot passar al Mallorca és que continuí en mans de promotors. La promoció immobiliària és un negoci legítim i necessari pel desenvolupament econòmic i social, sempre i quan, però, es compleixi la llei i que aquesta vetlli per l’interès general. Però pot ser que ara, per a les nostres Illes, fos més convenient una economia manco especulativa i més sostenible. Vivim un moment delicat. Com l’equip, Mallorca ha viscut uns anys en que l’especulació, sigui amb els jugadors o amb el territori, ha donat un bons rendiments. Ara pot ser sigui l’hora de reconduir el mallorquinisme, de pensar no tant en el guany immediat, o en la següent temporada, com en el futur. Volem que el Mallorca continuí sent un equip de primera, i fins i tot que vagi per Europa. Però perquè això sigui possible és menester que fins i tot per sobre de la propietat es tengui cura de l’afició. De la mateixa manera que per damunt de l’especulació amb la propietat del territori s’ha de tenir present que Mallorca es, sobretot, de la societat mallorquina. I el Mallorca dels mallorquins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada