Foravila davant la crisi alimentària

Publicat a Diario de Mallorca el 5 de Maig de 2008



La pujada de preu dels productes alimentaris és un maldecap afegit a unes economies domèstiques ja maltractades per les hipoteques o per la por, en alguns casos, a perdre la feina a causa de la crisi de la construcció. Anar al mercat i comprar el mateix que fa uns mesos obliga a escurar-se més les butxaques. El problema és que en aquest pic no som davant una bona o mala anyada, que fa que els preus s’encareixin o s’abaratin, sinó de quelcom més greu: el món ha entrat en una crisi alimentària que, si no s’hi posa remei, tendrà greus conseqüències per a la humanitat. Provocarà – de fet ja n’és la causa de més d’un – conflictes locals que mercè a la globalització esdevendrien universals. Ho vérem la setmana passada: a Tailàndia l’exèrcit vigila els camps d’arròs mentre una cadena de supermercats nord-americana en racionava la venda. L’increment de la demanda xinesa, els biocarburants i, sobretot, l’especulació són al darrere d’aquesta crisi que just acaba de començar.



De quina manera ens afecta a nosaltres? Els consumidors ja ho saben bé. L’alta inflació que patim des de fa mesos és, en bona mesura, a causa dels aliments, endemés del petroli, i això és nota a les parades de venda de verdura i les carnisseries. Una mala notícia per a les butxaques dels consumidors que, no obstant – aquesta és la gran contradicció – no satisfà gens els productors. A Mallorca, en paral•lel a la inflació es viu en permanent crisi agrària. Cert que els preus del mercat apugen, però també ho fan les despeses de producció. El sector oví n’és un bon exemple. N’hi ha prou fent una volta per foravila per saber que la ramaderia ovina és molt important per a l’illa, però les vendes dels nostres ramaders baixen, i els preus que perceben també. Les organitzacions agràries no fan més que posar el crit en el cel i reclamar mesures, tant ajudes directes com un Observatori per poder vigilar els preus i, si més no, saber per on es perd la pastura.
Sempre s’ha dit que el sector agrari és estratègic per al futur de les Illes Balears. Ho és mediambientalment però també, com s’està veient, per garantir el proveïment de productes frescs. Les darreres dècades han suposat una profunda transformació social de la foravila, els pagesos s’han convertit en empresaris agraris que, alhora, han contractat mà d’obra estrangera. Per al sector agrari mallorquí no és dolent que els preus siguin alts, sempre i quan els guanys no se’ls quedin els intermediaris o els especuladors internacionals que trafiquen amb pinsos i cereals. Davant això, no hi ha més alternativa que agafar el bou per les banyes i fer front a la crisi. Per una part hi són els consumidors descontents de la baixa qualitat i l’alt preu dels productes que s’importen – la producció local almanco garanteix frescura - i, per l’altra, la possibilitat de trobar nínxols de mercat que sigui fora de les grans multinacionals.
Ho han dit el secretari general de l’ONU, Ban Kimoon i el president del Banc Mundial, Robert B.Zoellik : cal una estratègia mundial que convertir la crisi en una oportunitat. En una reunió d’urgència per recaptar 2.500 milions de dòlars dels països rics per evitar l’explosió de fam a Àfrica i altres regions pobres, els responsables d’aquestes dues institucions internacional coincidiren en que s’ha d’aprofitar la pujada de preus per afavorir les inversions en el desenvolupament agrícola. No només es podrien posar en valor enormes extensions de terreny que ara és improductiu i donar feina a milions de persones sinó, sobretot, garantir el proveïment. En una paraula: substituir les actual inversions especulatives amb inversions productives.
A diferent escala és el mateix que succeeix a Mallorca. Els nostre problema no és de fam – encara que un cert nivell d’autoabastiment sempre serà necessari – sinó més bé mediambiental i social. És en aquest sentit que també cal baratar el xip de les inversions que es fan a foravila, perquè deixin de ser especulatives i tornin a ser productives en el millor sentit de la paraula. Cal aprofitar la lliçó per ajudar el món agrari a retrobar el seu rumb. És a dir, una nova estratègia per a un sector que segueix sent estratègic. Les crisis també són una oportunitat que s’ha d’aprofitar per superar obstacles.