L´economia és cíclica i això fa que els empresaris més optimistes facin front a la crisi amb les eines tradicionals: reducció de despeses i alentiment de l´activitat, la qual cosa es tradueix en un dur i quasi sempre injust reajustament de personal. Així, no és estrany que el nombre de desocupats del mes d´agost hagi experimentat un creixement del 41 per cent respecte al mateix més de 2007. En plena temporada turística, 3.600 persones s´han quedat sense feina, de manera que la xifra d´aturats ja és 43.450. Una dada que preocupa fort i ferm, tant que la consellera de Treball, Margarita Nájera, no ha dubtat en afirmar que s´han encès totes les alarmes. En efecte, les oficines de l´INEM i del SOIB es preparen per rebre un allau de sol·licituds de prestacions tan aviat com acabi la temporada, atès que els desocupats podrien superar els 70.000. La tardor serà terrible i l´hivern encara més, malgrat els intents des del Govern d´activar l´economia i de, com a mal menor, oferir 350 euros mensuals als aturats que no tenguin dret a cap altre subsidi.
El sobredimensionament de la construcció, culpable
Davant aquesta situació, els governs, central i autonòmic, enllesteixen una bateria de mesures per reactivar l´ocupació, dirigint les seves inversions cap a obres públiques que generin feina o cap a propostes que suposin canvis estructurals per crear nous llocs de treball. I, mentrestant, aquí, la CAEB s´ha adreçat al Govern per demanar una reducció de la pressió fiscal i mesures que permetin als empresaris tenir confiança en el futur. Però, quines mesures? Des dels sindicats temen, probablement amb raó, que si es rebaixa la fiscalitat a les empreses els doblers que s´estalvien no aniran a recuperar llocs de feina sinó a assegurar els beneficis, al menys mentre duri la crisi. Segons Manuel Pelarda, d´UGT, la crisi es forta, però no hi ha recessió -hom preveu un creixement del PIB d´un 1´8 per cent- la qual cosa vol dir que si es destrueixen llocs de feina és a causa d´unes "espantoses polítiques preventives dels empresaris".
Efectivament, el mes d´agost l´atur augmentà un 83 per cent a la Construcció, però també un 30 y un 28 per cent respectivament al comerç i als serveis. El que passa a la construcció era previsible després de l´esclafit de la bimbolla immobiliària, però una part -no gosaria dir amb quin percentatge- d´aquest atur estiuenc es deu a la picaresca empresarial de fer coincidir el final dels contractes temporals amb el mes d´agost i tornar-los a refer passat l´estiu. Però enguany tot fa pensar que el retorn de treballadors serà en comptagotes i que és segur que les coes de l´INEM aniran en augment. És molt probable que aquesta tardor una de cada quatre persones en edat laboral sigui a l´atur i això exigirà reforçar les polítiques socials, però, sobretot, analitzar les causes de la crisi i aplicar les mesures correctores que facin falta per no reincidir en passats errors.
Perquè, endemés de la crisi internacional -la de la bimbolla immobiliària inclosa- Mallorca pateix una crisi de creixement. A finals dels noranta ja s´advertí que l´illa havia arribat al sostre de la sostenibilitat, però l´avís no va ser atès. En menys d´una dècada la població s´ha incrementat en un vint-i-cinc per cent. La construcció es va sobredimensionar. Hom sabia que mantenir aquest ritme era impossible, però enlloc de posar-hi remei el Govern, la passada legislatura, estimulà un nou "boom" amb els resultats previsibles: una crisi que deixa la societat mallorquina en una situació social prou complicada. Alguns sectors han reaccionat. El Centre de Recerca Econòmica dona notícia -a l´Evolució Econòmica de 2007, de pròxima publicació- sobre la creació de nous llocs de feina als anomenats sectors quaternari i quinari ( genèricament podem parlar de serveis avançats) però és evident que aquest nínxol d´ocupació no és abastament per absorbir l´excedent actual de ma d´obra. Pot ser una part dels nouvinguts decideixi baratar d´horitzons, com ja succeí a la dècada dels setanta, però els registres de població activa continuaran molt per sobre dels llocs de feina possibles.
La responsabilitat és d´aquells que amb coneixement de causa, cercant la rendibilitat econòmica -i política- immediata, potenciaren els desequilibris amb ocupacions insostenibles a mig i llarg termini. Però ara dels que es tracta es de trobar solucions. Els empresaris han de saber que la reactivació no pot passar per tornar enrere sinó per obrir nous camins. No és la primera vegada que la societat mallorquina es troba davant aquest repte. Però mai les exigències de feina havien estat tantes i les necessitats socials, assistencials i educatives, tan grosses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada