L’ apagada analògica que ve i l’inici del regnat de la TDT ha fet que tornàs a ser d’actualitat una qüestió tan vella com la lluita per a la recuperació de les llibertats democràtiques i per la defensa de la nostra identitat lingüística. Les llibertats estan consolidades, tot i que mai no s’hagi d’abaixar la guàrdia, però no passa el mateix amb la normalització lingüística a la qual, sens dubte, hi ha de contribuir que la llengua catalana arribi a tenir una presència normal a la ràdio i la televisió, entenent com a normal que – com a mínim – guardi la mateixa proporció que catalanoparlants hi ha a la nostra societat. Un objectiu que, atès la dura competència comercial existent, i la nul•la predisposició d’algunes de les empreses estatals que tallen el bacallà, esdevé quelcom gairebé impossible. Però per això, per solucionar-ho o, si més no, per pal•liar el problema tenim els mitjans públics. Són precisament les ràdios i les televisions públiques les que poden – i per tant hi estan obligades – a constituir un únic espai català, que reforci i amplií la presència de la nostra llengua a totes les llars del nostres països.
Portal d'IB3
Però, dissortadament, a mesura que passa el temps, sembla que cada cop ens allunyam més d’aquest objectiu. Hom recorda que just mort Franco, la segona cadena de TVE – que feia anys havia començat a fer emissions en català – inicià una fase d’expansió que, un cop creat el centre territorial de Balears, comptà amb el suport d’aquest per descentralitzar la informació i fer-la extensiva, també, a l’àmbit balear. Llavors, la irrupció de TV3 serví d’excusa a la política centralista per reconquerir espais a favor del castellà, com va ser interrompre les connexions del que anomenaven circuït català-balear de televisió. Alguns hi lluitaren, defensant la unitat lingüística, aconseguint èxits parcials, però acabaren per perdre la batalla. I, finalment - sense que mai no s’hagi reconegut del tot la tasca de TVE balears en la normalització lingüística – es creà IB3, un petit monstre que pot acabar, si ningú no hi posa remei, amb l’esperança d’assolir un espai únic de comunicació per a tots els territoris de parla catalana.
Cert és que en els dos anys d’aquesta legislatura s’han corregit alguns dels defectes principals d’IB3, sobretot, els lingüístics. Però no d’altres, que s’han fet ben visibles amb la implantació de la televisió digital terrestre. TV3, que al capdavall va ser el símbol de la normalització es veu ja retallada a les illes a causa d’un afer estrictament comercial. No és la primera vegada que passa. Fa molts, molts anys, poc després que Voltor instal•làs el repetidor de TV3, hom volgué fer-hi desconnexions publicitaris des d’aquí, la qual cosa entrava en competència amb un grup de premsa que aspirava a crear la seva pròpia televisió i que ho denuncià. A València ja s’havien tancat uns quans repetidors, però el delegat de Govern de les Illes, Martín Plasencia, s’estimava més no fer-ho i per això pactà amb el llavors president de l’OCB, Miquel Alenyà, que Voltor no introduiria publicitat i que, a canvi, la guàrdia civil deixaria en pau l’antena.
Aquest pacte permeté que la recepció de TV3 continuàs essent possible, encara que no ho entenguessin així aquells per als quals la introducció publicitària significava una passa endavant. El fet es que TV3 acabà fent-se un espai i un públic a les Illes Balears, evidentment que per la seva qualitat, endemés de per la llengua, fins i tot entre espectadors castellanoparlants. Fins ara. Certament hom continua veient el canal 33 o la TV3 que s’emet internacionalment, però no és el mateix. El problema, a tot això, és que la nostra IB3 continua sense trobar el seu espai. Vol omplir, sense poder-ho fer, l’espai de TV3. Teòricament i política, seria possible, però a la pràctica no. Els pressuposts de la Comunitat Autònoma són el que són, incomparables amb el de la Generalitat, com tampoc no és comparable, publicitàriament, un mercat amb un sostre d’espectadors que no arriba al milió davant un potencial de set o vuit milions.
A Balears és evident que IB3 no ha trobat el seu lloc, la qual cosa no facilita en absolut l’existència del somniat espai únic de comunicació en català. No passa el mateix, per exemple, amb la Televisió de Mallorca, que des d’un punt de vista lingüístic i de servei local és modèlica. Com tampoc passa amb el Centre Territorial de TVE que, tot i el retall dels darrers anys, continua fent el seu camí i gaudint d’ una situació de privilegi dins dels informatius de televisió a totes les Illes. Hom pensa, arran d’aquesta nova realitat, que totes les televisions públiques estan obligades a col•laborar, i per tant a coordinar-se, per assolir el que hauria de ser un objectiu comú i sense que ningú trepitgi ningú. Fent possible, entre d’altres coses, que la recepció integra de TV3 per la TDT no suposi cap entrebanc perquè IB3 sigui la televisió més propera i de servei que tots desitjam i no el pou sense fons que ha arribat a ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada