Les eleccions europees han certificat, un cop més, que la política a Balears és cosa de dos, però que aquest bipartidisme és imperfecte perquè, per governar, populars i socialistes necessiten el suport d’altres partits. En aquest cas, de partits nacionalistes, amb la presumible incorporació a partir d’ara d’un nou partit nacionalista espanyolista, la UPyD de Rosa Díaz. És a dir, cara als pròxims comicis autonòmic, el 2011, el llogater del Consolat continuarà sent Antich o un popular, el nom del qual encara és tota una incògnita. Però perquè això sigui així, Antich necessitarà, previsiblement, renovar l’actual pacte de progrés amb UM i el Bloc, dues formacions amb greus problemes interns, mentre que el PP podria intentar ressuscitar el pacte PP-UM o assajar, si els vots ho permetessin, una nova aliança amb UPyD. En tot cas, allò que les europees no permeten és esbrinar quina de les diferents alternatives té, en aquest moments, més possibilitats.
Paperetes per a les europees. Foto El Punt
En altres articles ja s’han analitzat les situacions i estratègies del dos partits capdavanters. Però sí de PP i PSOE costa endevinar el seu futur, manco perspectiva tenim de la resta del ventall polític. El PP és en evident retrocés, però encara porta uns quanta punts d’avantatge al PSOE que, a les autonòmiques, es pot trobar amb el handicap d’un partit, a nivell estatal, retut per la crisis. La qüestió, per tant, és saber com evolucionaran els altres . Els vots del 7J deixen clar que el nacionalisme és imprescindible per qualsevol dels pactes possibles, encara que, d’entrada, el PP – o en el seu cas el PSOE, encara que aquesta opció sembli improbable – haurien de decidir quin tipus del nacionalistes s’estimen més: si el d’UM o el de Rosa Díaz. Una elecció que en el PP es podria decidir simultàniament a l’elecció del substitut o substituta de Rosa Estaràs.
Les batalles internes afecten el PP, però també UM, que s’haurà d’acabar de definir en el pròxim congrés del juliol , sobretot per saber si som davant un partit nacionalista o un lobby de finalitats i interessos canviants. Batalles que afecten igualment a tot el conjunt d’una esquerra nacionalista que un pic més es mostra incapaç d’unir forces, i de rebot a Esquerra Unida, que es mira la feta des del seu obligat aïlladament. Les matemàtiques electorals demostren que el Bloc és gairebé imprescindible perquè l’esquerra nacionalista tengui prou pes en el Parlament, però això no ho entenen ni Esquerra Republicana ni Entesa que s’estimarien més una aliança sense Esquerra Unida i, per tant, estrictament nacionalista. Les eleccions europees han demostrat que ER i Entesa, tots sols, tenen un sostre massa baix per aspirar a tenir representació pròpia i que el cap natural del grup, vulguin o no, continua essent el PSM, l’electoral del qual s’estimà més abstenir-se que no caure en el xantatge.
En definitiva. Les correccions al mapa electoral que han incorporat les europees ens demostren que el nacionalisme és imprescindible i que, en aquest sentit, tant UM com l’esquerra nacionalista hauran de deixar enrere bregues internes i reagrupar forces. Un front estrictament nacionalista no té futur a curt termini, però els nacionalistes, cadascú en la seva àrea, tenen un pes i una influència que no es pot deixar de banda. UM té una cita congressual immediata. Més difícil ho té l’esquerra. El Bloc pot seguir endavant només amb el PSM i EU, però si ER i Entesa no deixen de banda la insolidaritat demostrada a les europees, qui sap si no llevaran els vots, per pocs que semblin, que al capdavall serien imprescindibles per formar un grup parlamentari. El problema es que ER i Entesa tots sols no sumen sinó resten, a no ser que aspirin a ser una UPyD de signe contrari, jugant sempre a la contra i sense participar a la tan necessària vertebració i reconstrucció del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada