Enfrontats a la crisi econòmica, amb l’esperança de que el turisme ens faci de salvavides, i en plena crisi política sobre camps de golf o qüestions lingüístiques – temes que ja fa temps haurien de ser fora del debat polític illenc – pot ser hagi passar desapercebut o no hagi tengut el ressò que es mereix, l’informe de la diputada verda Margrete Auken que va ser aprovat pel Parlament Europeu i que deixa de volta i mitja l’urbanisme salvatge que s’ha practicat a l’Estat espanyol. Un informe que fa una referència concreta a les nostres illes: “Les illes i les zones costaneres mediterrànies d’Espanya – es diu – han sofert una destrucció massiva a la darrera dècada, atès que el ciment i el formigó han saturat aquestes regions de manera que han afectat no només el fràgil medi ambient costaner, sinó l’activitat social i cultural de la zona”. Contra l’informe Auken, que reflecteix una realitat molesta per a molts governants, hi votaren tant els diputats del PP com del PSOE, però va ser aprovat per 349 vots a favor, 110 en contra i 114 abstencions.
La costa d'Andratx, tot un exemple
És a dir, que el Parlament Europeu ha condemnat l’Estat espanyol per unes pràctiques que qualifica de salvatges. I ho ha fet en nom dels ciutadans espanyols representants a Brussel•les pels eurodiputats i dels milions de turistes, ciutadans europeus com nosaltres, que ens visiten. Populars i socialistes s’acusen ara els uns als altres de ser els responsables de la mala imatge d’Espanya a Europa arran de les reiterades denuncies que grups ecologistes han fet davant les institucions europees, és a dir que desvien la qüestió de fons donant les culpes als missatgers enlloc de fer front el lamentable espectacle d’un urbanisme tremendament especulatiu i poc preocupat pel futur. La diputada Auken ho simplifica posant en un mateix paquet totes les administracions, la central, les autonòmiques i les locals, com a responsables d’un desenvolupament manifestament insostenible.
¿Quines conseqüències pot tenir aquest informe? Una ja l’hem dita: el fet que hagi estat aprovat per una àmplia majoria suposa una condemna moral en tota regla, la qual cosa – si es tractàs d’una qüestió de seny – implicaria deixar de tancar els ulls davant les malifetes urbanístiques i començar a posar-hi remei. Quelcom que, d’altra banda, ve imposat per la pròpia crisi econòmica, una de les causes de la qual és el desordre del totxo. Però l’informe Auken no és vinculant i,per tant, no obliga a ningú, a no ser que – com ha recordat la diputada – la Comissió Europea prengui cartes a l’assumpte i, com se li demana, congeli els fons europeus per a Espanya en tant no s’apliquin mesures protectores per al medi ambient. És clar que per a les Illes Balears, on els doblers comunitaris arriben a comptagotes, aquesta no es una amenaça greu, però si ho és per a la resta de l’Estat. Per a les nostres illes és, en qualsevol cas, una qüestió de prestigi.
En el nostre cas, la única reacció raonable a l’informe Auken, que no és el primer que aprova el Parlament Europeu en el mateix sentit, seria una declaració, segons la qual els poders politics fessin propòsit d’esmena, i es comprometessin a aplicar mesures per corregir els errors del passat. I, sobretot, que les politiques proteccionistes s’apliquin de bon de veres, sense donar peu a casos tan lamentables com el golfs de Son Baco y Son Bosc. El prestigi de les Illes, és a dir la seva imatge, és en joc i això es tant com dir el seu futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada