El desbordament urbanístic que ha patit Mallorca al llarg de les darreres dècades i el creixement desproporcionat de la seva població han convertit l´illa en una única àrea metropolitana, una illa-ciutat, fent insuficients les xarxes de comunicació que durant segles, a poc a poc, s´havien teixit sobre el territori. Fruit d´això, enmig d´una gatera desevolupista, PP i UM implantaren la passada legislatura una nova xarxa d´autopistes i carreteres d´alta velocitat amb la intenció no només de solucionar els taps de trànsit sinó d´acurçar distancies i, en definitiva, en fer possible que el model del "boom" continuàs actiu. Front a aquesta actitud, el nou Pacte -PSOE, Bloc i UM- apostà en aquesta legislatura per ampliar la xarxa ferroviària. El retorn del tren a Artà i les extensions fins a Cala Rajada o Alcúdia implicaven un canvi radical en el planejament territorial. El tren és un mitjà de transport a l´abast de tothom i que no té una incidència directa, o si més no tan directa, sobre el desenvolupament urbanístic. El tren, doncs, apareix com una solució de futur, prou més racional i a escala d´un territori que, de fet, cada cop és més reduït.
.JPG)
Un tramvia, a Berlin
L´arribada del tren a Manacor va ser un dels encerts del primer Pacte de Progrés. En aquesta legislatura, la prioritat era estendre-ho fins a Cala Rajada, però vet aquí que, de cop, ens assabentàrem d´un canvi de plans. El tren no aniria més enllà de Manacor i, en canvi, seria un tramvia el que recorreria la contrada del Llevant fins a Artà i, més enllà, Capdepera. Molts es sentiren decebuts. Anar per les vies fins a Cala Rajada suposaria haver de fer un transbord del tren al tramvia,és a dir a un mitjà més lent i, a sobre, haver de travessar superficialment Manacor i fer més aturades. Al manco dues hores de trajecte, quan per carretera es pot fet amb la meitat de temps. I no obstant, aquest desengany s´anà esvaint a mesura que des de la conselleria de Mobilitat s´explicaven les raons del canvi: el projecte era més barat i podia ser realitat a més curt termini.
Però no tothom quedà satisfet amb les explicacions. La majoria municipal -PP- s´estima més el tren i, endemés, que la travessa de Manacor sigui per davall terra i no en superfície. Molts creuen que el tramvia pel mig del carrer és perillós. Tant els que estan a favor del tramvia com els del tren tenen part de raó. No obstant, n´hi ha una de raó que pot ser no s´ha explicat massa i que probablement sigui la definitiva o, al menys, la de més pes a favor de la modificació. Els estudis de viabilitat del tren mostren que els 75% dels trajectes que es realitzen des dels municipis del Llevant no tenen Palma com a destinació sinó Manacor. És a dir que, contràriament al que es podia pensar, no són trajectes metropolitans sinó comarcals. Manacor exerceix de cap de comarca d´una extensa zona de l´Illa i, en aquest sentit, el tramvia té més sentit com a mitjà de transport de proximitat ( com ho és el metro a les grans ciutats o el tramvia que es projecta entre Palma, Son Sant Joan i s´Arenal ), atès que no només uneix dos punts distants, dues ciutats, sinó que dona servei a diferents punt de la capital comarcal: la pròpia estació del tren, les principals vies comercials o l´hospital, per exemple.
A diferència de les autopistes, planejades a escala continental o com a primer pas cap a la illa-ciutat, el tren apareix com una alternativa a escala prou més racional. I, en aquest mateix sentit, és el tramvia el que, aparentment, s´identifica més amb el territori. Palma és i seguirà sent el centre de major activitat i població de l´Illes, on hi haurà la major part dels serveis i dels comerços, però com a reacció a una excessiva centralització que incomoda a molts residents de la part forana, altres centres guanyen força, ja sigui com a zones d´oci identificades com a turístiques i que cada cop usam més els mallorquins o, com és el cas de Manacor, com a centres comercials. Un resident a Artà no té cap necessitat de baixar a Ciutat sí a Manacor troba el servei que necessita. I això, ja és així en el 75% de casos. No és cap desbarat, doncs, planificar un tramvia que tenguin vocació comarcal, tot i que, simultàniament, permeti a aquells que ho vulguin viatjar fins a la capital illenca mitjançant un simple transbord a la mateixa estació.
És, si més no, una manera diferent d´entendre les relacions, més a l´escala humana i, al mateix temps, de potenciar els nuclis de població ja existents enlloc d´afavorir nous desenvolupaments urbanístics que ja no duen enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada