L’adhesió del PP a la manifestació de dimecres que ve contra el decret del Govern que exigeix al personal sanitari de les Balears coneixements bàsics de català per fer feina a la sanitat pública i la crida feta pels sindicats convocants – els de Metges i d’Infermeria –perquè la resta de ciutadans s’hi afegeixin, és un salt qualitatiu en una guerra lingüística que té un rerefons clarament polític. Diguem-ho sense embuts: aquí ningú no vol imposar res, com asseguren els organitzadors de la protesta, sinó únicament defensar el dret dels ciutadans, en aquest cas dels pacients, a poder expressar-se lliurament amb la seva llengua, sigui en castellà o en català. Fins ara, el personal sanitari, havia estat una excepció respecte la resta de la funció pública i el cas és que ho continuarà essent un cop s’ha aprovat el decret. A la majoria de funcionaris se’ls exigeix el certificat C, mentre que als metges i infermers només el B i, endemés se’ls dona un termini de dos anys per acreditar-lo, temps més que sobrat per adquirir el coneixement elemental que es demana.
.JPG)
Darrera diada per la llengua a Cort
Els sindicats convocants, amb la incorporació del sindicat de funcionaris CSIF, apel•len al dèficit de professionals a Balears per oposar-se a la nova normativa, atès que – diuen – el català és una barrera per als metges i infermers de fora que vulguin treballar a les Illes. Pot ser les dues coses siguin certes, si més no parcialment, però no és la llengua – que no és cap impediment perquè centenars de metges espanyols se’n vagin a Anglaterra o Portugal – allò que impedeix acceptar una oferta a Balears sinó les condicions salarials i laborals. La llengua és una excusa, però des del PP i el seu entorn polític saben que té un poder manipulador extraordinari sobre l’electorat com s’ha vist ara a Galicia i com es va veure fa anys al País Valencià. I per això necessiten una guerra: dividir el país, dividir l’electorat. L’ anomenat decret del català no és cap imposició, ni cap barrera infranquejable per a ningú, però algú vol que ho sigui. Necessiten un enemic i no estaran tranquils fins que ho aconsegueixin.
A les nostres Illes, la qüestió lingüística estava més o manco ben enfocada, sense radicalismes d’un o altre costat i fruit d’això va ser la llei de normalització lingüística i el decret de mínims, entre d’altres mesures tendents a facilitar l’ús del català en una societat on els catalanoparlants van camí de passar de majoria a convertir-se en la principal minoria, la qual cosa implicaria la pèrdua d’una de les principals senyes d’identitat d’aquesta terra i, sobretot, un element de cohesió que pot ser molt important davant un món cada cop més globalitzat. Però aquest consens és a punt de trencar-se. Dins el PP, la corrent que encapçala el batle de Calvià – primer front de batalla de la guerra lingüística – està agafant força i desplaçant els sector forans que, malgrat tot, creuen en una convivència pacífica entre les dues llengües. L’adhesió a la manifestació de dimecres n’és una prova. La primera passa cap a la reconquista del poder de forma absoluta, com ha passat a Galicia, i el canvi de l’actual legalitat lingüística per una altra, l’objectiu de la qual es fidelitzar el vot foraster i anular simultàniament qualsevol sentiment identitari que faci ombra a un espanyolisme excloent.
Què ningú no s’engani. La manifestació de passat demà no és per defensar els interessos de ningú, sinó una burda manipulació política. A la nostra Comunitat la llengua no ha estat mai un motiu d’enfrontament, però lògicament cal que el català sigui defensat. No obstant, és evident que alguns estan interessats en provocar una guerra lingüística i que, per això, intenten fer-se passar per víctimes quan són els agressors, aquells que de forma insolidària s’oposen a qualsevol passa que afavoreixi la normalització i impedeixen que els catalanoparlants puguin exercir el dret a l’ús de la seva llengua, dret reconegut tant a l’Estat d’Autonomia de les Illes Balears com a la Constitució Espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada