Un pic més, Campos és al bell mig del debat polític. De fet, mai no ha deixat de ser-hi des que fa quasi tres dècades esclatà el polèmic afer des Trenc. Recordem-ho: una urbanitzadora sueca volgué omplir de ciment i asfalt les dunes d’una platja que, miraculosament, havia quedat fora de la massificació del que s’anomenà primer “boom” turístic. Des de llavors, la vila i el seu ajuntament han estat en el punt de mira, en una batalla continua entre una dreta que segueix identificant desenvolupament econòmic amb ocupació territorial i una esquerra que lluita per la preservació, però que no acaba de trobar alternatives que arraconin d’un cop per sempre les malifetes contra la natura. El temps de crisi són, teòricament, un bon moment per analitzar pros i contres a la fi de trobar noves vies de desenvolupament, però vet aquí que enlloc de pensar en solucions tornam enrere. Un cop més ens trobam davant la mateixa disjuntiva : urbanitzar o no urbanitzar. Aquesta és la qüestió.
La Sala de Campos
El camp de golf de Son Baco, en coincidència amb l’operació peatge i can Domenge, que han ferit de ple UM, han posat el Pacte de Govern en situació límit. Ja no es tracta només de trobar solucions per Campos, sinó de la credibilitat davant el seu propi electorat d’un partit que juga a ser frontissa. A Campos, hom creia que les darreres eleccions municipals havien desbancat la força que durant tota la democràcia ( com a PP o amb altres marques locals) hi havia manat i que, si bé ho miram, ha dut el municipi al carreró sense sortida en el qual es troba, a força de voler fer-lo passat sempre per allà mateix. La història és ben senzilla.
Campos era, en els anys seixanta i principis del setanta –previs a la democràcia – un poble foraviler que es sentia satisfet de ser-ho i no aspirava a ser res més.. La primera onada turística passà de llarg pel municipi o no s’hi entretengué de demés. Es Trenc no cridava l’atenció i Sa Ràpita no era sinó un tranquil llogaret. Ses Covetes ni sols això. La primera crisis global, la dels setanta, gairebé no passà factura. Campos no hi tenia res a perdre en el món global o això es creia. Però anaven errats de comptes. La prosperitat foravilera no va ser més que un miratge. La sobreexplotació dels aqüífers dugué a la salinització dels pous i, just després, Europa – és a dir la política agrària – rematà el malalt. Les vaqueries desaparegueren. I va ser llavors quan arribà la temptació. El voler ser com els altres.
Si la resta de Mallorca s’havia vinclat al ciment, per què no Campos? Ja era massa tard. L’illa sencera clamava a favor de la protecció del seu darrer arenal verjo, es Trenc, i es mobilitzà per protegir-lo. Fou la primera victòria conservacionista de la recent democràcia, amb una notable participació, per cert, d’UM. El seu posicionament al Parlament va ser decisiu, com ho seria més endavant amb altres mesures proteccionistes. Campos no podria ser com els altres municipis, però...en realitat, ho volia ser? Des de llavors es parla de que calen compensacions. La primera vegada mitjançant un transvasament d’aigua que, tal volta, hagués reactivat el camp i que fou rebutjat per algunes de les forces vives de poble perquè els embassaments i canonades feien malbé les seves possessions.
Quina compensació pot rebre Campos ara mateix? Aquesta setmana, la Sala – amb la recomposta majoria PP-UM – ha insistit en actualitzar tot quan projecte urbanístic havia quedat penjat en els darrers anys, començant per Son Baco. Aquest no pot ser el camí. Campos és diferent i no es pot convertir en un Son Gotleu, ni amb Magalluf. Ni sols amb un nou Son Vida. No li convé ni és el moment. Necessita compensacions, però aquestes han de ser per donar suport a una manera diferent d’entendre el desenvolupament, d’assajar el que ha de ser la Mallorca del segle XXI. Turisme residencial o hoteler ja n’hi ha abastament a l’illa i, endemés, els turistes o els empresaris, no saben res de fronteres municipals. Campos necessita recuperar l’esplendor del segle passat, que reviscoli el verd de la foravila i contribuir a desenvolupar aquesta societat de serveis avançats que forma part d’alguns del somnis polítics per a les pròximes dècades. Contribuir a que Campos sigui al capdavant d’aquest futur és la millor compensació que podria rebre per no recaure en errors del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada