L'hora del canvi

Article publicat al Diario de Mallorca el 3 de Novembre de 2008

El president del Consell Econòmic i Social, Llorenç Huguet, no mirà prim a l’hora de reflexionar sobre les darreres dades aportades per l’informe anual de l’entitat: “És necessari impulsar un canvi de model turístic, perquè l’actual és insostenible”, sentencià. I això, fet i fet, vol dir baratar o modificar substancialment el model econòmic que ha vigit a Balears les darreres dècades. Hom creia que el turisme faria de matalàs davant una crisi que afecta de manera especial la construcció, però la realitat demostra que no és així. Els serveis no només no han absorbit les ocupacions passades per ull a la construcció sinó que, en ple estiu, contribuïren a que l’atur superàs marques històriques. Com és així? Ens diuen que el turisme va bé, però s’ha estancat. Enlloc de donar passes envant, recula i res fa pensar que hi hagi un remei a curt termini. La única medicina coneguda és explorar nous nínxols de mercat per estabilitzar-lo i mantenir-ne els llocs de feina.


Cada any acurcen la temporada

Ja fa temps que sabíem que la construcció estava sobredimensionada i que, prest o tard, la bombolla acabaria fent el tro. Però, el turisme, també està sobredimensionat? Ha arribat a un sostre que no es pot o no seria aconsellable superar. La prova, segons el CES, és el descens constant de la despesa turística: un 6’7 per cent l’any passat. Varen venir més turistes, però els dies d’estada es retallaren en un 4 per cent i la despesa per persona i dia en un 2’8, la qual cosa fa que “si es vol mantenir el mateix nivell d’ingressos s’ha de seguir incrementant el nombre de turistes, quelcom que a llarg termini no es sostenible”. Ho diu qui va ser rector de la Universitat i president de Sa Nostra. I els fets li donen la raó : cada cop hi ha més hotels que tanquen a l’hivern o que acurcen la temporada, la qual cosa repercuteix en l’ocupació.
En aquest sentit, la única solució seria atreure turisme de més poder adquisitiu, i prescindir del de baix cost, però no és fàcil. De fet, tot i que, en general, els hotels s’han modernitzat i donen un servei cada cop de més qualitat, a l’hora de comercialitzar les places es veuen forçats a fer ofertes que van en sentit contrari a allò que seria convenient. En aquest sentit, el procés serà llarg i passa per fer fora del mercat tot aquells productes que són obsolets i que fan una competència deslleial als que han fet els deures, una competència deslleial que també inclou bona part d’una anomenada oferta residencial de baixa qualitat. Només així – mitjançant operacions a gran escala de rehabilitació, com la prevista a Platja de Palma, i de redefinició d’imatge – serà possible que les Illes continuïn sent líders a mig i llarg termini.
No es pot construir més i no es pot esperar que venguin més turistes. La roda s’ha trencat, com ho prova que per a l’any que ve, amb una previsió de creixement de només un 0’8 per cent, la Comunitat Autònoma s’hagi d’endeutar amb més de 600 milions per poder arrodonir els pressuposts i garantir els serveis que dona a la societat. Per molt que s’estiri la corda ja no dona més de sí. El govern es veu obligat a acudir al rescat de la iniciativa privada, però això només pot ser temporal, fins que duri la crisis, ja que llavors serà el temps de que sigui aquesta iniciativa privada, sí ha aprés la lliçó, la que canviï el rumb de les seves inversions i estabilitzi el procés de creixement de Balears.
Vivim una situació d’emergència. La situació econòmica es dolenta, però pitjor és el panorama social, amb un nombre de desocupats que a finals d’any superarà els 100.000 i on cada cop són major les demandes d’ajuda. Ho ha denunciat el conseller de Benestar Social de Mallorca, Jaume Garau, en presentar el nou Observatori social creat per fer un seguiment de la crisi. Les famílies que pateixen una situació econòmica “molt crítica” ja sobrepassen les 5000 i cada dia que passa n’hi ha més. I a tot això, sabem, positivament, que molts dels llocs de feina que la crisi s’ha empassat no tornaran a surar mai més. Se n’hauran de crear de nous, però el problema es saber qui i com.
A la presentació de l’informe del CES, davant la plana major dels polítics i els agents socials de les Illes, Llorenç Huguet es ratifica en allò que havia afirmant davant els periodistes: “ fa falta un canvi de model productiu, més centrar en la capitalització de l’economia, la qual cosa vol dir millorar el capital humà, el tecnològic i els social, com a principals mesura per fer front a la crisi”.