(traduït del castellà)
Aquesta vegada el recompte no ha ofert cap dubte. A les poques hores, quan ni sols havien tancat tots els col•legis, ja se sabia que Barack Obama guanyaria per una ample majoria i que amb ell, i amb els nord-americans que l’han votat, anàvem a guanyar tots. Tots aquells que en el món esperen el gran canvi. Obama ha triomfat no per ser negre, encara que també, ni només per demòcrata sinó per ser la gran esperança blanca que ha de tancar un dels períodes més vergonyosos i nefasts de la història nord-americana. Perquè qui han perdut no són Mc Cain, qui al final fins i tot ens semblava simpàtic, ni tan sols els republicans, sinó Bush i els seus sequaces: els neocons, que han conduït l'economia mundial als extrems que avui coneixem i que no van dubtar a fer la guerra per a defensar els seus interessos, entre ells els petrolífers.
We can
El món és avui molt més perillós que fa vuit anys. Ni s’ha derrotat el terrorisme ni s’ha aconseguit vèncer la pobresa, sinó tot el contrari: tots dos fronts són més oberts que mai. El terror s’ha estès. I si parlem de pobresa, els excessos capitalistes han acabat per arruïnar el sistema i fer-ne necessària la refundació. La pobresa en lloc de retrocedir avança, fins i tot al primer món. I és enfront d’això que Obama, en el seu primer discurs com president electe, no només s’ha reivindicat com protagonista del somni americà sinó com artífex, ja ho hem dit, d’aquest gran canvi. El món sencer torna a posar els seus ulls, confiats, en la Casa Blanca. El món, i no només l’Espanya de Zapatero, que feliçment, s’ha retrobat amb un aliat fidel.
L’administració Bush va dur la humanitat a la vora de l'abisme. I Obama tindrà ara que dur el seu país, i a la resta del món, fins a posicions en les quals el diàleg prevalgui sobre la venjança, i en les quals els controls sobre el sistema financer retornin a l'Estat el seu paper de mediador entre el capital i la societat. En definitiva, que torni la calma, amb la qual, de bell nou, guanyarem tots. També aquí, a Mallorca, per descomptat, Per a sortir de la crisi humanitària i econòmica que travessam manca recuperar aquesta confiança. Sobretot que la recuperi això al que cridem comprat. I Obama inspira confiança, la suficient. L’epicentre del terratrèmol econòmic que ens està sacsejant – i la imatge del qual més propera la tenim en les llargues cues de l’atur – està en Estats Units i és des d'allí que ha de partir la solució.
Si Bush allí, i Aznar aquí – o Mates encara més prop- van creure que sense controls es governava millor, es van equivocar. La revolució conservadora va ser, com finalment s’ha demostrat, un desengany. Per això s’imposava la lògica. I la lògica és el canvi que s’entreveu després del triomf de Obama. Ahir varem viure, probablement, el primer dia de la fi de la crisi i el primer dia, també, cap a una pau més consistent. El somni americà és, en aquesta ocasió, un somni planetari del que no ens voldrem despertar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada