D’aquí a un mes es compliran seixanta anys de la Declaració Universal dels Drets Humans per les Nacions Unides, motiu pel qual, a Mallorca, Justícia i Pau, amb col•laboració d’Amnistia Internacional, engega aquesta setmana un cicle de conferències que finalitzarà amb un concert i un acte de commemoració el dia 10 de Desembre, data de l’aniversari. Diversos estats, entre els quals Espanya, s’han sumat a un esdeveniment – Fernández de la Vega ha anunciat un Pla de Drets Humans per assegurar el seu compliment, que cau com anell al dia en els moments actuals. La declaració va ser aprovada el 1948 per l’Assemblea General sense cap vot en contra. El món acabava de sortir de la segona gran guerra i era plenament conscient de que només el respecte a les llibertats i els drets de les persones podria garantir la seguretat i evitar que la història es repetís. Però, seixanta anys després, hom pot dir que els drets humans es compleixin?
N’hi ha prou llegint els informes anuals d’Amnistia Internacional per adonar-se de que no. Milions de persones a tot el món viuen al marge dels drets humans, països on el respecte per la vida humana no compta per res i on s’encalça la llibertat d’expressió com el pitjor dels delictes. Enguany ho hem pogut comprovar amb les revoltes de Myanmar o del Tibet i, sobretot, a països en guerra, com Irak o Afganistan, Un flagrant incompliment de la Declaració del qual, en molts dels casos, en són còmplices o protagonistes directes els estats occidentals. El cas xinès n’és una prova evident: aquest 2008 el món n’ha aplaudit les Olimpíades i ignorat l’empresonament sistemàtics dels opositors a la dictadura. Però no cal anar tan enfora. Aquí mateix hi ha incompliments sistemàtics dels drets humans. O no és un incompliment la passivitat davant els brots de xenofòbia? O la violència de genere?
En qualsevol cas, hom no pot dir que no s’hagi avançat gens. Si més no, la Declaració Universal dels Drets Humans fa seixanta anys que hi és, i és un punt de referència per a la societat internacional encara que alguns estats ho hagin volgut ignorar en alguns moments de la seva història, com ara mateix els Estats Units – Irak, Guantánamo, l’especulació financera – un gran país on tot és possible però on durant tota l’època Bush s’han anat restringint les llibertats per garantir la seguretat i sense tenir en compte que les dues coses van lligades i que mai no es donen per separat. I endemés, tant als Estats Units com a la resta del món el concepte de drets humans ha anat evolucionant i, de fet, se n’hi han incorporats de nous que, igualment, s’han de respectar.
Nous drets que tenen a veure amb l’evolució tecnològica i amb la globalització de l’economia que fa que se superi el concepte de frontera a l’hora de plantejar la llibertat de residència, o per garantir el dret al treball, a la salut, a l’educació, a l’habitatge. Drets que no estan garantits del tot ni sols a la nostra Mallorca, ara en crisi però que ha viscut anys d’opulència. Els problemes derivats de la immigració – d’aquí cap allà i d’allà cap aquí – la necessitat de garantir un entorn saludable ( el dret al medi ambient ) o de combatre la violència de gènere formen part de les noves estratègies polítiques que hom relaciona amb els drets de les persones. Són, per dir-ho de qualque manera, els drets humans emergents, sobre els quals tractarà el cicle de conferències que Justícia i Pau ha organitzat per celebrar els seixanta anys de la Declaració
Justícia i Pau, com Amnistia Internacional, duen anys treballant a Mallorca per fer el món més just i per això demanen a les diferents Institucions polítiques que declarin les Illes “territori dels drets humans”, que es pronunciïn de manera crítica sobre la seva observança i, sobretot, que els garanteixin. La commemoració del seixantè aniversari dels Drets Humans és, per això, una invitació a la convivència com a primera passa per garantir la justícia i la seguretat a tot el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada