La setmana passada tengué lloc el debat sobre l’Estat de la Comunitat. Hagués pogut ser un dels debats més interessants dels darrers anys. El president Antich va fer un discurs ben estructurat i pràcticament monogràfic sobre les repercussions de la crisi a les Illes Balears i les mesures que s’han de prendre per pal•liar-ne els efectes sobre la població. Era el que calia fer, però – dissortadament – el debat tot d’una se’n va anar per les bardisses o, més ben dit, es perdé per alguns dels forats negres de la política balear. Forats que, com succeeix a l’univers, atreuen i xuclen tot allò que s’hi acosta. Dos són, essencialment: el finançament autonòmic i la corrupció. El president Antich no se n’oblidà de cap dels dos, però els havia assignat un protagonisme secundari respecte de l’economia i la situació social. Un error estratègic que va haver de corregir sobre la marxa.
Debat sobre l'estat de la Comunidad (foto CAIB)
Error estratègic perquè la realitat política – tot i que la portaveu del Govern ho ha negat, ningú no descarta la possibilitat d’unes eleccions anticipades– s’imposà per sobre la voluntat. Antich parlà de com ajudar les persones i les empreses a fer front la greu situació econòmica i de com les polítiques desenvolupistes de l’anterior executiu havien hipotecat el futur, un elevat deute ( tant en doblers com en desequilibri demogràfic) que ara s’ha de pagar. El fet, però, és que el Govern necessita tenir las mans lliures a l’hora d’aplicar remeis. I ara per ara no les té. Té pocs recursos i, endemés, està fermat políticament pel fet d’haver de dependre, per a la governabilitat, del vot d’un diputat per a qui s’ha demanat presó.
Del forat negre del finançament ja n’hem parlat abastament, des que començaren les negociacions per a la reforma de l’estatut, la passada legislatura. Des de llavors, s’ha reconegut infinitat d’ocasions que les Illes tenen raó, però a l’hora de la veritat els doblers de l’Estat arriben en comptagotes. No només això sinó que, un cop més, hem vist com per al govern central – sigui quin sigui el partit que mana - val més un vot al Congrés que permeti aprovar els pressuposts que no les raons i la necessitat de fer justícia a tota una Comunitat. La coincidència del debat sobre l’estat de la Comunitat amb el de la presa en consideració dels pressuposts, al Congrés del Diputats, n’és una prova més. El govern central ha comprat amb inversions per a Galícia, País Basc i Navarra el vot dels partits nacionalistes, mentre que les inversions estatals a Balears continuen en el vagó de coa.
Però deixem aquest forat i parlem de l’altre, d’aquell per on es buida la credibilitat de les Institucions: la corrupció. Ara mateix, la resistència de l’ex portaveu d’UM a deixar el seu escó parlamentari pot provocar que el forat s’eixampli i xucli tot el govern. Però, amb tot, el més greu no és que la Fiscalia acusi Vicens d’un seguir de presumptes delictes, sinó la impressió que té l’opinió pública de que el cas Son Oms forma part de la corrupció institucionalitzada que durant anys ha imperat sobre les Illes. Hi ha corruptes que s’han aprofitat de la política per ficar ma al calaix públic i d’altres que s’han enriquit canviant retxes de lloc. El fet és que quan es parla d’urbanisme es fa costa amunt distingir entre aquell que és legítim i el que ha actuat amb traïdoria. En aquest sentit, fiscals i jutges tenen feina per estona.
El problema es com afrontar aquesta situació. Per una banda, partits polítics i institucions estan obligats a fer fora tots els corruptes i a aquells que irresponsablement han contribuït a fer possible la corrupció. Però, sobretot, a establir controls per impedir que hi hagi nous casos. Uns controls que afecten als polítics i funcionaris públics, però també a la que fins ara ha estat la principal font de fer doblers de les Balears: l’urbanisme. El forat creat a costa del territori i de greus desequilibris socials – que ja està passant factura amb la crisi – és un pou sense fons que caldrà tapar o aïllar millor avui que demà. Els corruptes han deixat de ser impunes. No tots, però sí uns quants i el que s’ha de fer ara es revisar els planejaments – és intolerable que encara no s’hagi engegat la revisió del Pla Territorial de Mallorca - , i tirar endavant totes aquelles normes, com la llei del sòl o la del paisatge, que facin possible un nou ordre. En definitiva, el que cal fer es tapar els forats. Es això possible?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada