La proposta de segon cinturó de Palma, batiat com a “via connectora d’accessos” per desvincular-se de l’anterior projecte del PP, té una virtut important: la del consens. El suport polític garanteix la seva execució, però això no lleva que hi hagi dubtes sobre la seva idoneïtat o, dit d’una altra manera, sobre si és una mesura eficaç per resoldre l’etern problema dels accessos a la ciutat. La proposta compta amb el vist i plau inicial de tot el Pacte, és a dir de socialistes, Bloc y UM, i també del PP, atès que des d’aquesta formació política hom ha reivindicat ser el pare o, més ben dit, la mare de la criatura. També sembla tenir el suport dels veïns de Son Sardina i d’altres zones afectades, ja que s’elimina el tram entre Alcampo i la carretera de Valldemossa previst inicialment. I allò que és més important: la nova proposta consumeixi un 30 per cent menys de territori i, sobretot, evita que s’incrementin les expectatives urbanístiques de Palma i Marratxí per sobre de les ja existents.
La via de cintura
En definitiva, es tracta d’una proposta que reuneix totes les benediccions polítiques necessàries i una opinió pública aparentment favorable, la qual cosa fa possible posar punt – caldrà veure sí final o a part - a la llarga polèmica que s’inicià la passada legislativa quan els llavors aliats, PP i UM, decidiren completar el segon cinturó i donar-li forma d’autopista. Ara només manca que el ministeri de Foment posi fil a l’agulla, o permeti que ho faci el Consell mitjançant una encomanda de gestió, perquè aquesta nova infraestructura sigui realitat. No obstant, ens equivocaríem si pensàssim que aquestes obres – pressupostades amb 105 milions d’euros – són la solució definitiva. No es vera que la nova ronda sigui la solució als accessos de Palma. En tot cas, només n’és una part, una “connexió”, que obrirà noves alternatives al trànsit, que alleugerà el problema però no l’eliminarà.
En realitat, la nova proposta consisteix en completar, tancant-la, una xarxa iniciada fa més d’una dècada i que enlloc de facilitar els accessos de Ciutat els ha complicat per mor a la pressió urbanística generada: noves urbanitzacions i noves zones comercials a una àrea metropolitana cada cop més extensa. El nou cinturó no és sinó la conseqüència d’una política de fets consumats que, com succeí amb Son Espases, ha obligat el Pacte a prendre decisions que eren impensables quan l’esquerra era a l’oposició. No per una qüestió de seny, com es diu des del PP, sinó simplement per la urgència d’apedaçar el millor possible el desgavell territorial heretat. Com diu el GOB el problema no és la manca de carreteres sinó l’excés de cotxes. És així, però en aquest cas no es tracta de fer una nova carretera (a excepció del tram entre l’autovia d’Inca i la carretera de Sóller), sinó de tancar de la millor manera possible una obra ja iniciada.
En allò que el GOB té tota la raó és en reclamar l’estudi de mobilitat per als accessos a Palma que preveu el conveni de carreteres. Com es recordarà, la inclusió del segon cinturó en el conveni quedà supeditada a la redacció d’aquest estudi. D’aquesta manera, ajornant la decisió, va ser possible la signatura del Pacte. Però, el fet d’haver arribar a un acord i, per tant, de tenir en les mans una proposta consensuada, fa innecessari l’esmentat estudi? Tot el contrari: ara més que mai és imprescindible. El segon cinturó sense mesures que afavoreixin el transport públic – tren, metro, autobusos, aparcaments dissuasoris – suposaria continuar en un espiral que, a la llarga, implicaria haver de fer un tercer o un quart cinturó…arribant a la idea, defensada pel PP a principis de la legislatura passada, de farcir Mallorca d’autopistes.
L’estudi de mobilitat – un estudi que, com exigeixen els ecologistes, contempli no sols la construcció d’una segona ronda sinó també la seva no construcció – és el que ha de garantir, amb tot el seguit de mesures complementaries que calguin, que els accessos a Palma siguin sostenibles. El segon cinturó no pot afavorir que es faci un major ús dels vehicles privats sinó reduir-ne el trànsit per les vies ja existents i això no serà possible sense assolir que un nombre important de ciutadans es decideixin per deixar el cotxe a casa i emprar el transport públic.
1 comentari:
El mateix passa amb el tren.
Publica un comentari a l'entrada