El que fa Matas a Washington és, encara, una gran incògnita. No és que importi massa saber el què, sinó el perquè: les causes que l’empenyeren a fugir després d’haver perdut les eleccions. L’expresident era conscient que ja no podia aspirar a un tercer mandat i que, en el millor dels casos, havia de ser a l’oposició durant tota una legislatura ( aquest pic no hi havia Aznar que el pogués rescatar) sinó perquè devia intuir tot allò que podia passar i ha passat: l’esclat de corrupció i una crisi econòmica que, pel que fa al sector immobiliari, s’hagués pogut evitar o, si més no, posar-hi prou oli de reblanir per pal•liar el que ara succeeix: el col•lapse d’un sistema fonamentat en el creixement continu o, dit d’una altra manera, en la insostenibilitat. Matas sabia – ho havia declarat reiteradament quan era conseller d’Economia i, fins i tot, durant el seu primer mandat com a president- que certs equilibris no es poden trencar, però al llarg de la legislatura passada els va, literalment, esbocinar. El fet de ser conscient d’aquesta malifeta, és la causa del seu exili territorial i polític?
Matas amb Rosa Estaràs, a la passada legislatura ( foto CAIB)
Ara mateix, hi ha moltes veus dins i fora del PP que demanen la compareixença de Matas davant el comitè d’ètica del partit i, fins i tot, que afronti davant el Parlament i la societat la seva responsabilitat pels terribles casos de corrupció que s’han destapat. Ni ell ni cap dels consellers que tenien al seu càrrec les empreses públiques afectades poden excusar-se en la ignorància, perquè aquesta és tan o més culpable que la pròpia corrupció. El fet, però, es que la sol•licitud de compareixença, reclamada fins i tot pel president de l’esmentat comitè, ha obert un front de lluita interna entre els populars. El sector diguem oficial ho creu inconvenient, no perquè no fos aclaridor, sinó perquè podria ser aprofitat per la resta de forces polítiques per atacar el PP. Però l’atac sorgeix de dedins i el protagonitzen, sobretot, els partidaris de Carlos Delgado.
En aquesta lluita interna del PP – que no ha fet més que començar – els suposats renovadors compten amb el suport involuntari dels partits de formen el Pacte de Govern. La situació és paradoxal fins a extrems fa poc inimaginables, la qual cosa fa que Jaume Matas, des del seu amagatall, segueixi els esdeveniments amb ulls ben astorats. Malgrat tot, ell arribà a la presidència del PP i del Govern amb idees reformistes respecte al canyellisme. Sabia que calia posar ordre al territori ( d’aquí les DOT o el keynesià pla Mirall) i que no era possible superar un determinat límit demogràfic, però quan recupera la presidència es lliurà cegament a mans del desenvolupisme per conservar el poder i apropar-se a les idees neoliberals d’Aznar i companyia. Unes idees que varen ser derrotades a les urnes, però que han quedat com herència per al nou govern de progrés que ha de gestionar alhora crisi i desequilibris.
Enmig d’aquestes qüestions, sorprèn que aquells que continuen apostant per la perpetuació del model territorial i social heretat de Cañellas i Matas són, dins del PP, els enemics declarats dels seus hereus legítims ( representats per Rosa Estaràs ), els que perpetraren el major atemptat territorial contra Mallorca de tota la història, en convertir l’illa en una única i immensa àrea metropolitana. La corrupció, afavorida per una política de descontrol financer, de creixement desmesurat del deute i per obres faraòniques, esdevengué inevitable i és ara emprada pels suposats renovadors que volen un canvi de persones però no de política. De fet, volen anar més lluny que Matas, socialment – accentuant la fòbia anti-català – i econòmicament ( és a dir urbanísticament ) . Tot plegat fa que fos del tot recomanable que Matas deixàs temporalment el seu amagatall per donar explicacions, sobre la corrupció, evidentment, però també sobre els seus vaivens ideològics i les conseqüències que han tengut i seguiran tenint sobre el futur de les Illes.
Encara que, tal volta – considerant que Matas ja és un cadàver polític – seria millor que fos el PP qui fes un acte de contrició respecte del passat i, davant el desgavell del neoliberalisme global, repensàs en un Congrés extraordinari allò que volen per a la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada