Els pressuposts general de l’Estat han previst per a l’any que ve invertir 421 milions d’euros a Balears, la qual cosa suposa un 40 per cent d’augment respecte d’enguany. El president Antich n’està satisfet, o això diu, perquè demostraria la bona voluntat del govern central per posar remei a la històrica discriminació de les Illes, però… els comptes no surten. L’increment pressupostari és important, el que més entre les Autonomies, però relatiu si el comparam amb la població. Continua sent cert que la inversió per càpita serà positiva, un 11’5 per cent, mentre que la majoria de comunitats experimenten increments moderats o minves, però també ho és que Balears – amb 272 euros per persona – segueix a la cua. El govern central ha donat una passa endavant, però s’ha quedat curt.
.JPG)
Congrés del Diputats
Aquesta és la primera conclusió a la qual hom arriba després de revisar els comptes per a 2009. El projecte de pressupost presentats per Solbes estan marcats per la crisi financera que copeja tot el món i que fa que les previsions d’ingressos siguin inferiors a la d’anys enrere. Des d’aquest punt de vista, és positiu que Balears en surti guanyant enlloc de recular como hagués estat normal en un altre moment, però aquest fet la única cosa que fa es constatar l’enorme injustícia d’abans, de la qual les Illes n’han estat i continuen sent víctimes. Una injustícia que afecta no només les inversions estatals sinó –sobretot- el sistema de finançament autonòmic. De moment, la única cosa que ha fet el govern central es apedaçar les xifres, però no fer un vestit nou, que és allò que s’ha de fer.
El fet és que Balears continua molt per davall de la mitjana estatal, la qual cosa significa que les diferències entre les Illes i la resta de l’Estat es continua eixamplant en comptes de reduir. Fa falta, encara, negociar alguns convenis i el deute de 333 milions de les carreteres, però ni així es compliria l’objectiu d’apropar-se a la mitjana. La resta de comunitats – quasi totes, perquè n’hi ha que són intocables i d’altres, con Navarra, que són una prioritat política– pot ser s’hagin d’estrènyer el cinturó, però Balears fa anys que ho du ben estret. Ara, que les vaques són magres i abans, quan es presumia de tancar amb superàvit els exercicis pressupostaris.
Tot un símptoma del que pot succeir amb el sistema de finançament autonòmic. No n’hi ha prou amb reconèixer que Balears té raó i aprovar un estatut que converteix en llei les aspiracions illenques. Les lleis s’han de complir, però – com es pogué sentir fa uns dies al Senat- la reforma del sistema no es pot imposar sinó que s’ha de negociar i, com tothom sap, la cadira que en la mesa de negociació correspon a la nostra comunitat és coixa. Ho va poder constatar el senador, Pere Sampol, qui va haver de retirar una moció sobre els criteris que havien de servir per al nou model de finançament per mor de l’oposició conjunta de socialistes i populars. Balears té raó, però les altres comunitats mai no renunciaran als drets adquirits.
Uns drets adquirits que Pere Sampol caricaturitzà amb la figura d’un banquet entre desset convidats, un per cada comunitat autònoma, en el qual a Balears , tot i haver de pagar més que els altres, s’ha de conformar amb un pancuit enlloc de la mariscada que es mengen els seus veïns de taula. Dit en altres paraules, bé està que les Balears paguin més però és intolerable que els serveis que reben els habitants de les Illes siguin inferiors a la mitjana estatal. Una situació injusta que pot ser es corregeixi una mica en els pressuposts estatals per a 2009, però que no deixa de ser-ho. Fins quan ? Què s’ha de fer perquè surtin els comptes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada