Un grup d’escriptors, poetes, narradors, assagistes... d’ intel•lectuals de tota mena i d’editors venen de reunir-se a l’hotel Fomentor per rememorar les converses convocades el 1959 per Camilo José Cela. Aquest pic la iniciativa sorgí de Carlos Fuentes, que suggerí la idea, i del Govern, que l’ha emparada inicialment i de l’actual propietat, el grup Barceló, que té en projecte una remodelació a fons d’aquest emblemàtic i prestigiós establiment. Un prestigi basat en el somni d’un argentí, Adan Diehl, qui l’any 1929 inaugurà un hotel en el més bell paradís de la mediterrània: Formentor, un paisatge que ja havia inspirat poemes i pintures, però que des d’aquell moment passà a ser lloc de descans, i d’encontre, d’artistes del cinema, d’homes de lletres, de milionaris i de polítics. El lloc ideal, farcit de llum, per fer, en els anys seixanta, una encontrada d’homes lletruts i progressistes enmig de la foscor franquista. Les converses duraren uns anys – els premis Formentor foren un segell d’allò més preat per a tota una generació –per tornar al silenci sota el menyspreu i l’ignorància del darrer franquisme. Restà, això sí, el record i l’esperit.
Acte inaugural de les Converses 2008 (Foto CAIB)
I d’això es tracta ara: de restaurar l’esperit que feu possible l’entorn de Formentor i el seus premis, però no – com s’ha dit a les taules rodones i reunions que han tengut lloc aquest dies – per ressuscitar els premis sinó de recrear-los de bell nou. Pot ser recuperar el guardó sigui avui quelcom impossible, però no ho és fer de les converses una cita obligada per a les grans mets pensant del nostre món. Aquesta idea forma part de l’esperit inicial. Llavors, com han remarcat els convidats d’enguany, el simple fet de reunir-se i de parlar de literatura era ja un fet heroic, una provocació a un règim que negava les llibertats més elementals. Ara, en canvi, l’opressió sorgeix del propi sistema. Vivim en democràcia però la dictadura del mercat imposa regles sovint insalvables, també – i sobretot – per a la literatura que s’inspira en la realitat i tracta de modificar-la. El que s’ha de fer, doncs, és atacar el cercle viciós, trencar el sistema, confiant que l’esperit de Formentor, amb premi o sense ell, sigui independent de qualsevol poder o estructura, encara que hi tenguin el seu suport.
Recuperar i restaurar l’esperit és possible. No sols el que va lligat a les Converses, sinó a aquesta ànima que mai no ha deixat de bategar. Formentor és molt més que un hotel, o una badia, o una península, o un far..És un emblema que avança a través del temps. Els anys vint del segle passat un home, Adan Diehl, tengué la visió de construir en aquets paratges un establiment que aviat fou un imant que atragué les personalitats més brillants de l’època. Un lloc que ha servit de punt d’encontre polític al més alt nivell, però que també ha tengut, o té, els seus moments de decadència. Com la resta de Mallorca, on ja s’ha acabat el temps de construir, avui, fer aquest hotel seria impossible ( ja prou problemes tendran els Barceló per culminar la remodelació que desitgen ) perquè el territori està estibat de construccions. Ara és l’hora de la reconstrucció, d’ordenar el ciment i per protegir la naturalesa, de fer servir les runes de l’antiga societat per posar els fonaments de la nova. I Formentor pot ser un d’aquests fonaments: els de una societat oberta, internacionalitzada, però que també defensora dels valors amb els quals s’identifica.
A la trobada de Formentor cadascun dels assistents tenia un motiu particular per a ser-hi. Molts l’han seguida en la distància. Uns eren simples nostàlgics del temps perdut. D’altres, però, confiaven en que l’esperit de Formentor fos viu. L’escriptor i editor Mario Muchnik – una de les veus més valorades del rencontre - va sentenciar que els nous premis Formentor haurien de gaudir, en tot cas, un sentit literari per damunt de qualsevol ingerència comercial. Haurien de transmetre llibertat i creativitat. Pot ser encara no és el moment.. La societat no ha madurat prou. Tot i això, hom és conscient que el futur de Formentor no passa només per ser el vaixell insígnia d’un grup hotelers sinó per situar-se al bell mig d’una societat disposada a ser amfitriona del món sense renunciar al seu siau qui sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada