Avui comença un nou curs acadèmic als col·legis i instituts de les Illes i ho fa amb un augment de 2.500 alumnes, la meitat aproximada del que venia sent habitual els darrers anys. L´allau immigratòria s´ha retallat i els nouvinguts ja no són tants com altres setembres, però la demanda d´escolarització es continua incrementant. La conselleria d´Educació ha pogut alenar una mica després d´anys d´anar a corre-cuita per atendre tots els estudiants, però els problemes, sobretot la massificació, continuen sent els mateixos. Enguany els alumnes seran 155.000 i per atendre´ls es compta amb 396 centres, dels quals 284 públics i 112 concertats. Aquests curs hi haurà tres centres de nova construcció, però per equilibrar l´oferta a la demanda s´han hagut d´habilitar de bell nou aules prefabricades i ampliar no menys de deu centres escolars més. I tot i així, no n´hi ha prou. El Govern ja té en construcció sis col·legis més i una altra ampliació que, tot plegat, farà possible disposar per primer cop de totes les places necessàries. Serà, però, per el curs 2009-2010.
Aula de l'Institut Madina Mayurqa de Ciutat
Mentrestant, el que s´inicia avui és una còpia del curs anterior. Atendre la demanda escolar és una prioritat i a ella es destina la principal partida pressupostària de la conselleria, juntament amb pagar les plantilles de professors que també creixen a mesura que ho fa el nombre d´alumnes. I això fa que quedin en un segon lloc altres problemes, com la dotació dels centres o els programes d´inserció social en una societat cada cop més diversa, i socialment més conflictiva, com la nostra. A diferència d´altres comunitats on la població escolar roman més o manco estable, i poden invertir en la millora i dotació de les seves escoles, les Balears han de fer front any rere any a un dèficit pressupostari que afecta la qualitat de l´ensenyament, tal com es pot comprovar en el darrer baròmetre de Gadeso. La societat mallorquina suspèn el sistema educatiu, tot i que posats a triar s´estima més l´escola concertada a la pública.
Un fracàs que obliga a repetir curs una i altra vegada. Avui, quan els alumnes i professors entrin a les aules trobaran que poc o res a canviar en un entorn, la millora i modernització del qual és un dels fonaments de la societat. Així, les Illes semblen condemnades a no sortir del pou del fracàs escolar, un fort handicap per fer front els reptes d´una societat en crisi. Ho recordava la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, amb motiu de la diada: "la millor recepta per estar preparats contra qualsevol crisi és invertir en capital humà ( és a dir en formació), perquè un país són les persones". No obstant, tots sabem la barrera financera amb la que topa l´administració balear front a altres comunitats teòricament més pobres però amb moltes més possibilitats pressupostàries.
En qualsevol cas, malgrat es repeteixi el curs, hi ha noves assignatures que cal tenir presents. No tot els limita a les infraestructures o a la dotació de personal docent. Per exemple, enguany es comença a impartir educació per a la ciutadania, una disciplina que ha de formar part d´aquest fonament sobre el que construir una societat més lliure i més respectuosa amb la diferència. També cal parlar de noves passes dirigides al compliment de la LOE i nous programes de qualificació professional per facilitar la inserció laboral dels joves. Però tot això, dissortadament, com hem dit, romandrà a un segon lloc en tant que no se superi l´assignatura principal: una escola per a tothom, la qual cosa vol dir una escola pública de prestigi, sense massificació i sense cap altre conflicte que no siguin directament relacionats amb l´aprenentatge dels alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada