És evident que de Govern només n’hi ha un, això si ens referim al govern de les illes Balears, l’executiu que presideix Antich i que està integrat per una coalició entre socialistes, el Bloc i UM. Aquesta breu introducció, a manera de lead, que era allò que primer s’aprenia a fer a les antigues escoles de periodisme, és obligada després d’haver assistit les darreres setmanes a continues picabaralles entre el conseller d’Hisenda, del PSOE, i els consellers dels altres partits, a compte de l’elaboració dels pressuposts de l’any que ve. Des del Bloc i d’UM s’acusava Manera de fer parts i quarts a favor de les conselleries socialistes, la qual cosa s’interpretava com un intent d’ajudar electoralment el partit socialista que, després del seu espectacular avanç a les eleccions generals, aspiraria a governar en solitari a partir de 2010. Per sort, el grau de bel•ligerància ha disminuït prou ferm i la reunió clau dels pressuposts, prevista per aquesta setmana, és podrà dur a terme en un clima de més tranquil•litat.
Consell de Govern al Consolat (foto CAIB)
Era d’esperar que tots els consellers pugnin per millorar el seu pressupost i, amb certa mesura, també sembla lògic que cadascun dels partits col•ligats pretengui que els seus consellers disposin dels doblers necessaris per complir les promeses electorals. Però la realitat no sempre és la que un voldria que fos. La crisis econòmica ha fet que les previsions d’ingressos hagin disminuït i, endemés – sobretot – els retard del govern de Madrid en donar solucions al finançament autonòmic ha esdevingut l’espasa de Damocles que penja sobre el Pacte.. Tot plegat exigeix mesures de contenció pressupostària, urgents i, ara per ara, inevitables, a les quals cap conseller hi pot accedir de bon grat. En aquest sentit no queda més remei que prioritzar les inversions públiques, és a dir mantenir o incrementar les partides socials o aquelles destinades a pal•liar els efectes de la crisis.
Al capdavall, Govern només n’hi ha un i l’electorat no distingirà la feina feta per una determinada conselleria, per molt lligada que estigui a unes o altres sigles, sinó la labor de conjunt: els resultats globals. I sí no, n’hi ha prou recordant el que succeïa el 2003, quan els electors castigaren el Pacte de Progrés per no haver donat la resposta adequada a la crisis turística o a la qüestió territorial ( tot i que aquest tema fos competència del Consell ) El Pacte de Progrés era una excel•lent marca electoral, però la desunió dels partits progressistes, a la recta final de la legislatura, tirà per terra aquest patrimoni comú. L’electorat interpretà que la desunió restava eficàcia al Govern i per això tots - no un ni l’altre, sinó tot el Pacte – perderen les eleccions.
Per això, amb aquesta experiència a l’esquena, el nou Pacte no es pot permetre el luxe de perdre el temps amb disputes internes. Encara que això sí, ha de tenir present no només les necessitats socials que s’han incrementat a causa de la crisis sinó les perspectives de futur. Els pressuposts de 2009 són clau per a tota la legislatura. Els d’enguany eren de transició, entre el model imperant durant els darrer mandat del PP i els canvis promesos en els programes electoral del partits de centreesquerra. Hom és conscient que allò que no s’hagi començat a fer l’any que ve difícilment es podrà haver enllestit abans de les pròximes eleccions autonòmiques.
El missatge de canvi que l’electorat percebi abans d’emetre el vot serà decisiu per decantar la balança cap a un lloc o l’altre. L’electorat votarà partits o candidatures, però atenen als resultats assolits per tot el Govern i no només per les conselleries, per molt que en alguns casos les subvencions d’aquestes serveixin per fidelitzar un nombre indeterminat vots. El més important de tot, cara al pressupost de 2009, es mantenir la unitat i no fer servir criteris partidistes a l’hora de repartir els doblers. Clar que, com ha recordat el senador Pere Sampol, si el govern central donàs una resposta ràpida i coherent al finançament autonòmic, llavors desapareixerien els problemes, hi hauria euros abastament per a totes les conselleries i la unitat dins el consell de Govern seria més fàcil de mantenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada