Avís a navegants

Publicat a Diario de Mallorca l'11 d'Agost de 2008

L’avís no és nou, però la coincidència de dues entitats de prestigi entre els navegants com l’Associació Escandinava de Creueristes i el londinenc Royal Cruising Club Pilotage Foundation, fa que tengui més rellevància. De fet, com s’intuïa a la informació recollida a aquest diari, ja no es tracta d’un simple avís o d’una recomanació, sinó d’un autèntic ultimàtum o, pitjor, d’un adéu definitiu: a les Illes Balears – diuen – és impossible navegar entre el 15 de juliol o el 15 de setembre, no hi ha amarraments lliures i, endemés, totes les cales o llocs de fondeig estan ocupats. La massificació trenca la tranquil•litat i introdueix el renou de les canoes o de les motes aquàtiques fins els recons més insospitats. Les dues entitats coincideixen en recomanar als seus socis que triïn altres destinacions si allò que cerquen són els idíl•lics paisatges que encara es veuen i venen a les portals, però que la realitat ha transformat en autèntics pàrkings per a embarcacions de tot tipus.


Imatge de Portocolom un dia qualsevol d'estiu

En efecte, cada pic és més freqüent escoltar als clubs nàutics de Mallorca converses com aquesta: “ vaig anar a cala….i només hi havia un parell de barcos, no ho diguis a ningú, és un secret”. Els pocs indrets de la costa on encara és possible amarrar un llaüt o un petit iot es mantenen en secret com les bones pesqueres. La costa s’ha convertit en una autopista marítima per la qual van i venen vaixells a gran velocitat. La mar es confon amb l’asfalt i comença a ser igual de perillosa. Tant, que aviat veurem aparèixer semàfors a les proximitats dels ports o dels llocs d’amarramet. I no obstant, encara hi ha qui fa campanya a favor d’incrementar els amarraments per fomentar el turisme de luxe. Són aquells que continuen apostant pel desenvolupisme, que ignoren els límits i que només pensen en el guany immediat.
A les illes Balears hi ha més de trenta mil embarcacions de lleure. Per molt que es vulgui, no hi ha espai per a tothom. Cert és que l’anomenat sector nàutic té encara un marge de creixement, però no en l’ampliació dels ports o l’augment dels amarraments, sinó en els serveis, principalment de drassana. Augmentar l’oferta d’amarraments és un suïcidi, perquè no fa sinó agreujar el problema de fons, que és la massificació. És el mateix que passa, a gran escala, amb la resta del turisme. Què venguin més turistes d’un any a l’altra ja no és una bona noticia. La bona noticia, en tot cas, seria trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda que permeti a empreses i treballadors rendibilitzar els serveis que donen als visitants.
L’avís de les associacions de creueristes és quelcom més que un avís als aficionats a la mar, és un avís als navegants de tot tipus: a aquells que des de la terra ferma s’omplen la boca sospirant per més clubs nàutics, més camps de golf, més apartament de luxe, més de tot per tal que l’onada especulativa sigui arribant a les nostres costes. Un avís als navegants de l’excés, als que no han tengut escrúpols en omplir-se les butxaques a costa del paisatge. Un avís, en definitiva, perquè les illes reprenguin de bell nou un rumb cap a la sostenibilitat, ordenant la costa no pel creixement sinó per un ús raonable de la mar. I del territori.
Com diu el representants a Balears de l’associació escandinava de navegants la creació de més amarraments no és solució perquè només faria que generar més saturació. Seria – diu – enganyar la gent, fent creure que no hi ha problemes quan el gran problema, la limitació de l’espai i l’equilibri de l’entorn, es compliquen més i mes cada cop. La solució és acceptar que la naturalesa té límits, que prest o tard els imposa i obrar en conseqüència. Les illes pateixen una crisi de creixement de la qual només en sortiran si troben el camí de la sostenibilitat.