Aquell turisme d'espardenya

Publicat al Diario de Mallorca el 4 d'Agost de 2008

Encara que les conseqüències d’una crisi globalitzada com la que vivim arribin a tot arreu, no tots els països o territoris les pateixen amb la mateixa mesura. A Espanya, la crisi és més profunda i s’esbandeix més ràpidament que no a altres regions europees perquè la bimbolla immobiliària s’havia inflat de demés. A Mallorca passa dos cèntims del mateix, si bé a ca nostra el turisme és més gruixut que a la resta de l’Estat i exerceix de salvavides. El turisme, però, arrossega des de fa temps la seva pròpia crisi. Com bé deia Eugeni Aguiló – que és el president de l’Associació Internacional d’Economia Turística – “anam cap a una economia cada cop més turística”. Cada cop més especialitzada. Per què, doncs, diem que el turisme és en crisi?. Idò, perquè és en període de transició, pels canvis, perquè el turisme del futur serà diferent a l’actual, de la mateixa manera que de l’actual al del “boom” dels anys seixanta hi ha una distància abismal i no només en els temps. Els que passen la seixentena se’n recordaran ben bé dels primers turistes de masses, poc exigents, i dels anomenats turistes d’espardenya, un turisme jove que s’hostejava a qualsevol lloc i que no duia un duro a la butxaca. Sembla con el d’ara, però era diferent. L’èxit del model de Mallorca va ser endevinar el futur i adaptar-se a les circumstàncies de cada moment.

Xiriguito de Cala Torta, estètica d'esperdenya per a butxaques poderoses.

La qüestió és saber si que aquesta adaptació permanent ens pot dur fins a l’infinit o si té límits, tal com ja estam constatant. Urgeixen canvis estructurals. Abans dels anys seixanta, i des que a principis del segle passat es descobrí “la indústria dels forasters” com a factor principal per al desenvolupament econòmic, viatjar era un privilegi de les élites europeus o d’intel•lectuals inquiets. Va ser a partir del naixement dels grans tour operadors i dels vols xarter que fer turisme es convertí en un hàbit normal a l’abast de totes les classes socials. Els turistes d’espardenya és dividien en dos: uns eren els treballadors beneficiaris directes de la “societat del benestar” i els altres, joves amb ganes de conèixer món i que, després, ja adults i amb prou més poder adquisitiu constitueixen el factor propagandístic més important per a les nostres Illes. Ara és diferent: la major part del turisme que ve a Mallorca és un turisme familiar i, en general, de baix poder adquisitiu, tal com ho demostra la caiguda d’un vint per cent que bars i restaurants experimenten aquest estiu.
Hi ha, també, un sector de visitants amb les butxaques plenes que s’hosteja als hotels de gran luxe i, sobretot, a residències d’alt standing que es lloguen o venen i que han estat una peça clau del desenvolupisme urbanístic dels darrers anys. Quants dels primitiu turistes d’espardenya formen part ara d’aquesta legió de residents temporals que van amb mercedes i que freqüenten les millors taules de la restauració? En general, però, l’immensa majoria de turistes no es moven de les platges i no fan massa despesa. La societat del benestar que va fer possible el turisme de masses trontolla. Els hotelers han reaccionat als canvis modernitzant els establiments, incrementant la qualitat, al hora que ajustaven els preus. Suficient per anar navegant, però insuficient per trobar una sortida de futur. No podem menysprear els turistes actuals – com tampoc ho podíem fer dels d’espardenya – perquè Mallorca no es pot permetre el luxe de perdre el lideratge en el turisme de masses, viatgi a través de tour operador o pel seu compte.
Però es pot obrir cap a un turisme de més poder adquisitiu oferint-li no només hostatge sinó una oferta complementaria de qualitat i, sobretot, un entorn natural i cultural que faci atractiva la seva estada a l’illa, fins i tot al marge de les platges. Dimarts passat, en el Parlament, el president Antich posa les bases que creu necessàries per sortir de la crisi. Afirmà que els moments de dificultats ho són també d’oportunitat per repensar el país. És a dir, per baratar el model econòmic tot el que sigui menester. És evident que ja no es pot créixer a costa de dilapidar el territori o d’incrementar el pes demogràfic – ja sigui en nombre de turistes o d’immigrants – sinó que s’ha de cercar un desenvolupament sostenible a llarg termini. Al capdavall, aquells turistes d’espardenya del principi cercaven exotisme, una cosa diferent. Per garantir el futur no queda més remei que conservar tot allò que Mallorca té de diferent i sobre aquest fonament innovar: cercar nous productes turístic que enlloc de fer malbé el patrimoni natural i cultural el posin en valor. Un repàs crític a la nostra història ens pot ser d’allò més profitós.