El metro de Palma ha tornat a engegar motors. Un cop més, com presumia l’ex president Matas, la ciutat de Mallorca se situa a l’alçada que el correspon (...). On s’havia vist mai que la capital turística de la Mediterrània no tengués un tren subterrani i metropolità? La broma – aquesta megalomania - ens haurà costat 343 milions d’euros, un 43 per cent més dels que s’havia pressupostat inicialment, aquell dia en que des del Consolat de Mar es prengué la decisió de convertir el carrer Jacint Verdaguer en autopista i soterrar les vies del tren. Una milionada d’euros a la qual cal afegir el cost de les obres per fer i refer l’esmentat carrer i el parc de les Estacions, sota el qual s’ha construït l’estació intermodal. Tot per voler ser més que els altres. Manco mal que la vella dita de que “Déu ens alliberí d’un ja està fet” no és aplicable en aquesta ocasió, perquè, al capdavall, el metropolità i l’estació central són ben aprofitables. El problema és el deute que deixen i el record de les inundacions, causades per les obres mal fetes, que a punt estigueren de provocar una tragèdia i que han retardat un any el funcionament efectiu del nou servei suburbà.
El metro es reestrena
En realitat, el metro no era imprescindible, però no hi és de demés. Hi faria falta, això sí, una nova línea transversal perquè fos útil a tots els ciutadans i no només a aquells afortunats que viuen i treballan prop d’alguna de les estacions. Ara, el és menester és una bona coordinació entre tots els transports públics, tant urbans com forans, i és aquí, precisament, quan ens entemem que els doblers invertits en el metro gairebé haguessin servit per pagar un tramvia que abastàs tota la badia de Palma o les ampliacions ferroviàries previstes en el conveni que aprovà el consell de ministres de la setmana passada. Si l’anterior Govern hagués mesurat bé les prioritats potser que avui la xarxa ferroviària ja fos completa. D’aquesta manera, el metro ha esdevingut el símbol – amb les autopistes – d’un passat al qual ara, de tornada, cal reordenar: posà ordre perquè, ja que hem convertit el territori insular en una única àrea metropolitana, l’estructurem de manera adequada a la nova realitat.
D’això es tracta a partir d’ara. En una comunitat que supera el milió d’habitants i que no té cap altra sortida que els ports i l’aeroport, el transport públic és essencial per garantir la mobilitat de la població sense afectar, més encara, l’entorn mediambiental que, malgrat tot, continua sent la millor garantia de futur per a la nova societat mallorquina. Per això, més enllà del metro – la utilitat del qual ens ho dirà el nombre d’usuaris que tengui – la prioritat es centre ara en la prolongació de les línies ferroviàries fins a Acúdia i Artà-Cala Rajada, que ha de fer possible que la meitat de l’Illa quedi prop d’una estació. Per un desenvolupament sostenible, cal que les alternatives al transport privat siguin eficaces. I el tren – un metro d’àmbit insular – ho ha de ser per pura necessitat.
Com ho és el tramvia que des de Cort i el Consolat volien que s’inclogués en el conveni ferroviari, però que dissortadament n’ha quedat exclòs. Està clar que la ministra de Foment segueix sense entendre que té d’especial una illa. Un tramvia des de s’Arenal a Santa Ponça que, endemés, enllaci Palma amb l’aeroport, és el complement necessari al metro i a l’expansió ferroviària, sense que això vulgui dir prescindir de l’autobús per al transport urbà o metropolità. El que importa, ara mateix, és una total coordinació que faciliti les comunicacions entre nuclis de població o barris més que no l’expansió urbanística, que és allò que fan les autopistes. En definitiva que les noves xarxes de transport proporcionin un servei adequat però no fomentin el creixement demogràfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada