Solidaris o espoliats?

Després de conèixer les dades del ministeri d’Economia sobre les balances fiscals – que d’altra banda no aporten cap novetat a allò que ja sabíem o intuíem – la pregunta, referent a les persones que viuen i paguen els seus impostos a Balears és aquesta: som ciutadans solidaris o, com es diu des del nacionalisme, víctimes d’una espoliació? Al llarg dels anys, les illes Balears no només han aportat entre el set i el catorze per cent del seu PIB ( en euros constants, devers tres mil milions cada any ) per al desenvolupament de les comunitats amb manco renda, com Extremadura o Andalusia sinó que, endemés, des de la dècada dels seixanta han acollit una població procedent d’aquestes comunitats que – de primera o segona generació - representa entre el trenta i el quaranta per cent dels residents. En aquest sentit, la solidaritat és doble, tot i que sigui una solidaritat forçada per un model econòmic que exigia “importar mà d’obra” i per un sistema de finançament imposat per les comunitats amb major pes polític que ha convertit les Illes en el major contribuents per càpita de l’Estat al hora que era el territori amb menys inversions estatals.


Consolat de Mar, seu del Govern

El problema no és si és o no just que Balears aporti a l’Estat, en concepte de solidaritat, més que si fos una colònia en temps dels imperialismes, sinó si el que rep a canvi es correspon amb aquesta solidaritat. Amb una paraula, si els andalusos o els extremenys que viuen aquí, al costat dels mallorquins de naixement, reben els mateixos serveis de l’administració pública que els seus compatriotes d’Andalusia o Extremadura. Moltes vegades, per exemple, hem sentit el president extremeny vanagloriar-se d’haver posat ordinadors a l’abast de tots els alumnes de l’escola pública. Pot dir el mateix la consellera d’Educacio de les Illes Balears? És evident que no. Mentre a Extremadura o Astúries el problema és omplir les aules ja construïdes, perquè hi falten alumnes, la preocupació de la consellera balear és tenir més doblers per fer escoles perquè cada curs hi ha més i més alumnes.
I això que dèiem de l’escola es pot extrapolar a la sanitat, a la justícia i a qualsevol servei de l’administració. Què un ciutadà de les Illes pagui més que un andalús probablement és just. Alcapdavall els nombres són fruit de l’estadística i la suma dels imposts, com la renda per càpita, es mesura amb termes generals, fent mitjana, la qual cosa converteix – teòricament - Balears en una comunitat rica mentre que d’altres continuen sent pobres o fent-se les pobres, malgrat que els sous mitjans per persona siguin aquí, a les Illes, inferiors. I no parlem de les pensions que són de les més baixes de l’Estat. I, per contra, a l’hora de rebre els serveis públics, a la sanitat per exemple, un pensionista de les Illes rep manco atenció que un d’extremeny. L’única avantatge comparativa dels residents de les Illes ( i no tots, perquè els estrangers paguen imposts però no se’ls reconeix el dret) són els descomptes del transport aeri i marítim, però aquest queda àmpliament compensat per les inversions estatals en la xarxa ferroviària i de carreteres
Publicat a Diario de Mallorca el 21 de Juliol de 2008


La publicació de les balances fiscals permet pensar que el govern central reconeixerà que ha discriminat les Illes i que, en certa mesura, tenen raó aquells que parlen d’espoli. Es diu que es revisarà la població i que això afavorirà Balears perquè en els darrers deu anys és la comunitat que proporcionalment més ha crescut, però no convé fer-se massa il•lusions, perquè el 1998 ( amb un trenta per cent manco d’habitants ) les illes Balears ja foren maltractades. Des de la resta de l’Estat mai no s’han tengut en compte les raons illenques: insularitat, turistes, immigrants, dèficit històrics. Les Balears és, pot ser, la comunitat amb pitjors serveis públics, tal com recentment s’ha reconegut des de Madrid, la qual cosa va fer possible que s’aprovassin algunes mesures compensatòries a l’Estatut. Però està per veure que aquestes mesures es compleixin. La reacció del govern central i de les comunitats que s’han vist més afavorides davant les balances ha estat penosa. Diuen que demostra que la solidaritat funciona, perquè els rics paguen més, però a les Illes no tothom és ric, la riquesa està mal repartida i, per afegitó, la vida és més cara i els serveis públics xerecs.