Tren, taxis i bicicletes

Publicat al Diario de Mallorca el 21 de Setembre de 2009

És si més no curiós que la Setmana Europea de Mobilitat hagi coincidit amb dos debats prou vius sobre temes tan important per al futur de la mobilitat a Palma i la Part Forana com són l’extensió dels ferrocarrils o la implantació dels carrils bici a Ciutat. Els dos plans pretenen, o així ho defensen els organismes que els han projectat, racionalitzar les comunicacions interiors, potenciant el transport públic i fent ús, sempre que sigui possible, de vehicles no contaminants. Sorprenentment, però, tant els projectes ferroviaris com els carrils bici –especialment el de les Avingudes – s’han trobat amb una oposició superior a la que previsiblement era d’esperar. Hom ja comptava amb l’enfrontament del sector que s’ enyora del desenvolupisme passat. Però, per què UM s’enfronta al tren? Per què els taxistes s’han declarat enemics de les bicicletes?


Així serà el tren tram de Manacor

Fins ara UM, com a partit forà que és, s’havia mostrat a favor del tren i contrari a les macro autopistes, tot i que a la passada legislatura donà suport al desevolupisme del PP, i això feia pensar que a l’actual període afavoria l’expansió del ferrocarril com a alternativa per a un transport prou més sostenible que el cotxe. Però no ha estat així. A Alcúdia, amb batle d’UM, s’ha mostrat tan intransigent que s’ho ha jugat a tot o res, amb el resultats de veure com l’eix ferroviària central – una peça clau per a un racional sistema de comunicació illenc – s’ajornava indefinidament. I d’altra banda, a Manacor, els uemites han fet costat al batle de PP oposant-se a que l’anomenat tren-tram travessi la ciutat. Per què?
Hom pot ser partidari de perllongar el tren des de Manacor a Artà i no de transformar-lo en un tramvia que, endemés, travessa la ciutat. Les dues alternatives són vàlides, però sembla evident que la projectada des de la conselleria de Mobilitat defensa millor els interessos de Manacor, tot i que el seu ajuntament i UM no ho vegin així. El tren-tram, lluny de ser un obstacle per a la ciutat, n’amplia les seves possibilitats de comunicació, amb més parades i amb la possibilitat de convertir-se en un eix comarcal. Amb el tramvia, Manacor accentua la seva indiscutible capitalitat del Llevant. Si els manacorins, que en el passat han donat bones proves del seu dinamisme, coneguessin el projecte i no la informació manipulada que s’ha fet córrer, passarien de ser contraris a defensar-lo aferrissadament.
Igualment, sembla incomprensible l’actitud del sector majoritaris del taxi, a Palma – amb la única excepció de Radio-Taxi – que amenaça amb concentrar-se a Cort per protestar contra el carril bici de les Avingudes. No és comprensible perquè si qualcú surt beneficiat de les restriccions al cotxe privat – busos i taxis hi tenen reservat el seu propi carril – són els taxistes. L’ajuntament de Palma potencia el transport públic, inclòs el taxi, enfront del privat, però les patronals del taxi enlloc de reaccionar a favor s’hi oposen. No només això sinó que no es cansen de repetir que cal que la Sala rescati llicències per retirar taxis del carrer. En sobren de taxis? Des del punt de vista del ciutadà és evident que no. Fins i tot, hom creu que si s’aconseguís rebaixar el volum de trànsit de ciutat i els taxistes corresponguessin amb un bon servei– professionalitat i unes tarifes adequades a la demanda – tal volta en farien falta més i tot.
Tot fa pensar que determinats col•lectius s’aturen en el passat i no pensen en el que serà més convenient en el futur. A una ciutat-illa com la nostra, desenvolupar xarxes de transport alternatives és una exigència no només per a la sostenibilitat mediambiental sinó per a mantenir la qualitat de vida que fins ara n’era la característica principal.