L’exdirector general d’Ordenació del Territori, Jaume Massot - l’expert triat per Jaume Matas per dirigir l’urbanisme – ha estat condemnat per tercer cop en el cas Andratx. Aquesta vegada per un delicte de negociacions prohibides a funcionaris, per haver assessorat, segons la sentència, a una empresa urbanitzadora que reclamava una indemnització multimilionària al Govern, del qual ell en formava part. Massot, que és el llibertat provisional, suma ja vuit anys de presó en el dos judicis anteriors. Encara en té molts d’altres pendents, però a hores d’ara – tot i que les sentències hagin estan recorregudes – hom té clar con funcionava la clau de l’urbanisme illenc o, si més no, durant la legislatura passada. La dita diu que “feta la llei, feta la trampa”. I així ha estat, les lleis urbanístiques eren ( son ) lleis tramposes, que han afavorit la destrucció de bona part de la costa i zones rurals. En aquest sentit, els judicis pel cas Andratx suposen un punt d’inflació que posa al descobert la connivència dels poder públics amb l’especulació urbanística.
Lleis permisives igual a massificació
Durant dècades , des del poder econòmic, s’ha denunciat una suposada inseguretat jurídica cada cop que des del poder polític s’intentava posar fre a una malifeta urbanística. Però, enfrontats ara a la realitat, hom veu que no eren les lleis proteccionistes la causa de la inseguretat sinó unes lleis que propiciaven l’urbanisme a la carta o que experts urbanístics, com Massot, les puguin interpretar segons millor el convé. No obstant, ara, de cop, algunes associacions empresarials – com l’Associació de Cadenes Hoteleres o Exceltur – s’han adonat que la massificació urbanística, abans considerada el motor econòmic per excel•lència, ha esdevingut un càncer per a la sostenibilitat turística de les Illes. L’excés de construcció no només afecta l’entorn sinó que ha potenciat l’oferta residencial en contra del turisme d’hotel.
De cop, molts dels que durant dècades han propiciat un determinat model de creixement s’han temut que l’enemic era a casa i no en els moviments ecologistes o a l’esquerra. Aquets han denunciat un determinat model de creixement i, quan n’han tengut l’oportunitat, han intentat posar-hi traves per redreçar-lo, però – llevat d’algunes actituds radicals – mai no han tractat de fer fora el turisme. Ens el contrari. Han denunciat els parany que deterioraven la qualitat del turisme i que, de fet, eren l’enemic comú a batre. El problema són les lleis trampa, les que permeten anar en sentit contrari a allò que formulen en el seu preàmbul. Tant és així que, com hem sentit a dir la setmana passada, és hora de fer un front comú per reconvertir el model econòmic illenc en un model socialment i econòmica sostenible.
La setmana passada, arran del Consell de Ministres dedicat al turisme, hom ha sentit parlar de sostenibilitat i de noves inversions per redreçar el model turístic i ajudar tecnològicament les empreses per fer front les noves demandes i formes de comercialització. També mesures per assegurar l’ocupació i pal•liar les noves urgències socials. Hotelers, sindicats, partits polítics i per descomptat els dos executius, el central i el Govern, han dit la seva, proposat mesures renovadores. S’han posat sobre la taula alguns milions d’euros. I no obstant, les principals mesures no són les que requereixen més doblers, sinó aquelles que han de posar ordre sobre el desordre existent. És a dir, llevar paranys perquè ningú no pugui interpretar les lleis a la seva conveniència. D’alguna manera és allò que proposava Arca quan, en un escrit adreçat als poders públics, reclamava mesures per potenciar la preservació del Patrimoni cultural i natural com a autèntics motors de l’activitat turística. La naturalesa i la cultura, en les seves múltiples manifestacions, foren l’eix que impulsà la primera “indústria dels forasters” i, sens dubta, seran el principal motiu d’atracció per als nous turistes.
El model turístic de les Illes, fonamentat en un creixement sense límits de l’oferta, és insostenible. Ja ningú no ho discuteix. Ja no podem créixer indiscriminadament sinó que s’han de cercar noves activitats o activitats complementàries a les ja existents. I tot plegat, amb un model en el qual les lleis deixin de tenir paranys amagats i serveixin exclusivament l’interès general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada