L’acord o consens a que han arribat la Sala i els botiguers de Blanquerna que s’oposaven a la peatonització del carrer és decebedor per aquells que defensen un model de ciutat sense cotxes. Però, com han explicat el responsables d’Urbanisme, des de Cort mai no s’ha platejat impedir la circulació, sinó regular-la de la millor manera possible i, això sí, fer que els vianants tenguin prioritat. En aquest sentit, els eixos cívics que Aina Calvo inclogué en la seva campanya electoral no són, en principi, barreres per al trànsit sinó maneres de recuperar els carrers per als ciutadans amb tot allò que suposa de dinamització comercial i de creació de nous d’espais d’interrelació i convivència. El projecte inicial de Blanquerna obeïa perfectament a aquest objectiu. Es peatonitzava la via, però s’afavoria que els veïns poguessin aparcar als estacionaments subterranis que hi ha als voltants, la qual cosa, llevant obstacles i facilitant el pas a la gent – el nou entorn, en definitiva – havia de beneficiar forçosament els comerciants.
Blanquerna-Santa Pagesa, tram peatonitzat
Incomprensiblement, però, les associacions de comerciants s’oposaren a la reforma perquè creien que suprimir el tràfic impedia l’accés dels clients quan, tot el contrari, allò que salva els comerç a les ciutats europees és, justament, la peatonització. Però això sembla que només es pot demostrar amb la pràctica. De res serveix recordar que els botiguers dels Oms o de Sant Miquel també es revoltaren abans de llevar els cotxes del mig, de manera que des de l’Ajuntament s’ha optat pel camí del mig, que no sempre és el més recte, però sí el més bo de fer. La fórmula de deixar un carril de circulació i uns quants aparcament no satisfà ningú del tot, però el consens és el consens i, davant les moltes obres municipal que han de començar enguany, Aina Calvo s’ha estimat posar pau entre els veïns i no obrir més fronts de confrontació del que siguin inevitables.
Al capdavall, les diferències entre el projecte inicial i el que s’ha consensuat no són tan grosses com aparenten a simple vista. El tràfic que podrà passar per Blanquerna serà molt local. La gent s’hi podrà passejar còmodament i fer-hi les compres. Blanquerna no perd amb la contrareforma el caràcter d’eix cívic que ha de servir d’exemple als altres eixos que esperen torn i que constitueixen el fonament de “la ciutat que volem” propugnada i pactada per l’actual majoria de centreesquerra. Clar que per mor del consens enlloc de pujar dos escalons només se’n puja un, però Palma no només és Blanquerna i molts de pics, quan es tracta de desenvolupaments urbans, més val evitar traves que intentar passar pel damunt . Blanquerna no deixarà de ser, no pot deixar-ho de ser, el passeig que hom desitjava: el primer passeig urbà, de nom i de fet, que sobrepassa les antigues murades i s’expandeix cap a la perifèria.
Per alguns el consens és el culpable de que la idíl•lica imatge que s’oferí a la presentació del projecte no pugui ser realitat o que ho sigui només a mitges, però és evident que la majoria municipal ha apostat, no sense problemes interns, per la via del diàleg: per la via del pacte enlloc de la confrontació. Hom pot dir, doncs, que el nou pla sorgeix per mor del consens, és a dir a causa o per culpa, però segons Alcover-Moll, aquesta expressió tan mallorquina ve de “per amor a Déu”. Afirmar, doncs, que no és per mor dels consens sinó per mor al consens suposa un canvi estratègic prou importants per seguir endavant amb les reformes que urgeixen a Ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada