La setmana començà amb dues manifestacions a Binissalem i Llucmajor, ambdues per protestar contra el tancament, o anunci de tancament, de fàbriques. A la vila del Raiguer per mor d’una multinacional que pretén, o això és el que creu la consellera de Comerç i Indústria, deslocalitzar la producció d’aixetes – de la antiga i prestigiosa marca Buades – per endur-se-la a la Xina o a algun del països de l’Est on la ma d’obra es més barata. Quelcom semblant al que passa a la ciutat del Migjorn, on una altra marca internacional, tot i que mallorquina, ha fet fora de la seva xarxa de producció la darrera de les fabriques de calçat de la zona. En ambdós casos, un exemple clar del declivi industrial de Mallorca i una mostra de les polítiques empresarials denunciades pels sindicats, que aprofiten la crisis per redimensionar el personal o, com en aquests casos, per tancar indústries que no fa gaire eren d’allò més rendible.
.jpg)
Fira de la sabata, a Lloseta
El protagonista principal de la crisi és, indubtablement, la construcció, però el sector secundari, tot i la seva més reduïda dimensió, podria llevar-li aquest trist paper. Un protagonisme que, de totes maneres, compartiria amb el sector primari – eternament en crisi – que, un cop més, amenaça amb tractorades i altres manifestacions per un estil. ASAJA, l’organització agrària lligada a la gran patronal, exigeix un canvi de política i de persones a la conselleria.. No és cap novetat, perquè les seves tractorades són ja una tradició, només que van dirigides cap al govern central o l’autonòmic segons sigui color polític dels executius de torn. No obstant aquest cop, sense opció a triar el color, hi ha un rerefons, un malestar, amb el qual coincideixen amb Unió de Pagesos: els retards a les ajudes agràries, siguin les que siguin. I és que, per a la pagesia – amb honroses excepcions, això sí – les subvencions son vitals per sobreviure.
El pròxim dia 26 els sindicats han convocat una manifestació contra la destrucció injustificada de llocs de feina. Una situació crítica que afecta tots els sectors, però d’una manera particular la industria. Les fàbriques estan amenaçades i la foravila no se n’allibera. La construcció, per mor del seu sobredimensionament, ja se sabia condemnada fins i tot abans que esclatàs la bombolla. I els serveis? Turisme i comerç tenen, al menys, la possibilitat de tornar a ser el que eren un cop es redreci la situació i l’economia internacional i recuperin l’activitat. Allò que s’està acabant de bon de veres és l’economia més tradicional, la industrial i la foravilera, sobre les quals cal posar ma de metge si no volem que arribin a l’encefalograma pla, és a dir a la desaparició.
Una economia centrada només en el serveis no té sentit. Al menys des d’una perspectiva històrica. La industria és necessària, como ho és l’activitat primària, encara que només sigui des d’un punt de vista cultural. Però tampoc no es poden posar portes al desert, de manera que la única expectativa de futur per als sectors en declivi és la seva readaptació en el temps. En els casos citats de Binissalem i Llucmajor la situació dels treballadors és la mateixes. Són víctimes d’una injustícia social i de la insolidaritat, però pel que fa a les sabates al manco queden a casa les grans marques. I això vol dir que, malgrat tot, hi seguirà havent activitat, encara que d’un altre estil. Igualment, en el cas de l’agricultura, per al subsectors que no pugin ser rendibles de cap manera, s’hauria d’incentivar la seva activitat com agents mediambientalistes. Determinats conreus son econòmicament ruïnosos però social i paisatgísticament imprescindibles.
En definitiva, entre la fàbrica i la foravila hi ha un espai molt ample que, per mor al gran pes del turisme, roman inexplorat. També el turisme ha d’evolucionar. I a tots els sector, com s’està assajant amb els hotelers, s’han de trobar punts de consens entre agents socials i administració. Aquest temps de crisi són bons temps per a la reflexió. Una oportunitat per trobar noves vies d’activitat que vagin més enllà dels sistemes tradicionals, inclòs, com és lògic de pensar, el turisme de masses que hem conegut fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada