“Ni soc racista ni insolidari”, és el primer que afirmà el ciutadà que dijous passat s’encadenà davant l’alberg social que l’ajuntament de Palma construeix al Molinar. Diu no ser-ho, però hi ha motius per creure el contrari. La història és coneguda. Quan es va haver de tancar l’alberg de transeünts de Can Perentoni, Cort decidí construir-ne un de nou - després de diferents intents infructuosos - a un solar municipal del Molinar. Tant Grosske com la batlessa manifestaren un i altre cop que era una mesura provisional, però baldament això una associació de veïns de caire conservador s’aixecà en peu de guerra i mobilitzà el veïnat. Al•leguen que el nou equipament és incompatible amb el parc que hi ha devora. És l’excusa perfecta. És el que diu l’home de les cadenes. Assegura no ser insolidari, però no vol prop de ca seva persones amb risc d’exclusió social, persones que han perdut ca seva o que romanen sense feina i sense cap altre lloc a on anar.
La policia forçada a protegir les obres ( foto DM)
Pot ser ningú no hagi explicat bé de què es tracta. Hom podria entendre, que no justificar, una protesta contra un servei que concentràs al Molinar tota la marginació de Ciutat, però això no passa. L’alberg de transeünts és un servei de prevenció que mai no ha donat problemes. A Palma n’hi ha altres dotze centres d’atenció similars i la convivència amb els veïns és ben normal. A què ve, doncs, tan d’enrenou? Hom pot pensar que al darrere hi ha un intent de manipulació o d’utilització dels veïns contra l’actual majoria de Cort. Sembla que, per a alguns, cal que hi hagi conflictes perquè els ciutadans percebin que hi ha un mal govern. És això? Les sospites són grans. Pot ser la decisió de traslladar l’alberg de Can Perentoni al Molinar no fos la més encertada. Pot ser els veïns tenguin altres arguments per oposar-se a les obres, pot ser que tenguin moltes demandes pendents que la Sala mai no ha satisfet, però allò que no es pot admetre és el foment de la insolidaritat, i del racisme, com a instrument polític.
La maleïda crisi ens ha dut a una situació de pre emergència social que dona ales a moviments xenòfobs i ultradretans a tota Europa. Ho poguérem comprovar la setmana passada amb les manifestacions a Gran Bretanya contra la contractació de treballadors estrangers. També a França, on els barris perifèrics de Paris ja han donat prou mostres de malestar. I no diguem a la Itàlia de Berlusconi, on el govern no atura d’enviar al Parlament lleis xenòfobes que han dut a l’oposició a denunciar que s’ha passat de regular la immigració a encalçar-la La darrera, una llei segons la qual els metges poden denunciar els immigrants il•legals que acudeixin a la consulta, endemés d’establir penes de quatre anys de presó pels sense papers que no obeeixin una ordre d’expulsió. Caure en aquest espiral insolidari és d’allò més fàcil.
El brot d’insolidaritat, no absent de xenofòbia, que alguns han estès pel Molinar és un perill, ara més que mai, que ens caldria evitar per no caure en pitjors mals. Davant aquesta actitud, la batlessa Aina Calvo està convençuda que la bona marxa del centre serà el millor argument per convèncer els veïns disconformes, però pot ser llavors ja sigui tard. En aquests moments, amb una crisi que s’escampa com una taca d’oli és imprescindible cridar a favor de la solidaritat per garantir la convivència futura entre tots els ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada