El nou president de PIMECO, la patronal del petit comerç, ha declarat que dues mil botigues són en perill de tancar si no s’aconsegueix limitar l’impacte de la directiva Bolkestein i si la crisi no afluixa. Bernat Coll, un ferreter d’Inca, ha assumit el comandament d’aquesta nau empresarial en el pitjor moment. Falta poc mes d’un any – serà el primer de gener de 2.010 - perquè comenci a vigir la norma de la Unió Europea que liberalitza els serveis i que, entre d’altres mesures, impedeix posar traves a l’expansió de les empreses o, allò que per alguns és el mateix, la implantació de noves grans superfícies comercials. D’aquesta manera, facilitant la competència, els legisladors europeus pensen que el comerç s’expandirà, es crearan més llocs de feina i que , endemés, el consumidor en sortirà beneficiat. Un miratge, segons els petits i no tant petits comerciants, que veuen com cada dia hi ha més botigues que pengen el cartell de “es traspassa” o “liquidació”.
Els graffitis ocupen el lloc dels mostradors
Tant PIMECO com AFEDECO, l’altra patronal del comerç, no estan d’acord amb la directiva i, per això, exigeixen del Govern que miri per a les empreses illenques a l’hora de transposar la directiva Bolkestein a la legislació autonòmica. Una adaptació que, de fet, ha obligat a redactar de bell nou la llei de comerç, que és ara a punt de tramitació. La intenció és impedir a Mallorca que s’obrin botigues de més de 700 metres quadrats, la qual cosa, de fet, evitarà l’establiment de noves grans superfícies i, de passada, prohibir nous comerços a polígons industrials o zones sense habitatges. La directiva liberalitza la creació d’empreses però obre la porta a limitar la implantació de comerços a determinats llocs per raons urbanístiques i mediambientals.
El problema és que la transposició de la directiva a la llei de comerç balear no és un camí directe, sinó que s’ha de creuar amb la llei estatal que previsiblement serà prou més permissiva. El govern central tendria decidit situar el límit en els 2.500 metres i això és el que tem, amb raó, el petit comerç de les Illes. Per això , patronal i sindicats s’han confabulat per pressionar el Govern, i aquest alhora al govern central, perquè introdueixi en la seva llei una excepció per insularitat. Quelcom que, teòricament, es preveu al tractat d’Europa en el qual hi ha una referència al fet insular. D’aconseguir-ho o no depèn, ara per ara, el futur de les botigues mallorquines.
S’imaginen el centre de Palma sense botigues? O les viles i barris sense els comerços que els donen vida? Si Madrid i Brussel•les són incapaços de transigir davant la realitat insular, més de cinc mil llocs de feina corren perill, perquè per moltes noves grans superfícies que s’implantin mai no es crearan tantes ocupacions. En qualsevol cas, però, està clar que els botiguers no poden romandre plegats de mans i que s’hauran d’espavilar fort i ferm per resistir la competència sigui quin sigui el desenllaç de la directiva Bolkestein. Hi ha altres tipus de competència com és ara el comerç xinès. Sense botigues els carrers no tenen vida i, per això, en temps de crisis, les ciutats semblen més esmorteïdes. Per això cal un revulsiu que animi el carrer i el consum, sense que tal cosa vulgui dir caure en el consumisme.
Veus ecologistes han demanat aquests dies que els municipis rebaixin els llums de Nadal per estalviar energia. És evident que s’han d’evitar els excessos, i que la decoració nadalenca no consisteix només amb enllumenar més els carrers, però, per això mateix, cal ser imaginatius perquè ciutats i pobles visquin les festes com a tals, sortint al carrer i fent les compres que pertoqui. Les botigues donen vida i per això necessiten el suport de les administracions, alhora que s’han d’adaptar a les necessitats dels ciutadans. És hora, per exemple, que el comerç trenqui amb la tradició horària o que, si més no, es repensin els horaris i els dies d’obertura en funció dels interessos generals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada