El periodista Miguel Manso, que signava la crònica de la investidura de Felicià Fuster com a doctor honoris causa de la Universitat, fou del tot encertat en suposar que el nou doctor té, als seus 84 anys, més confiança en el garrover que plantà a la UIB que en la societat. Com a prova més adient, citava la lliçó magistral de qui fora president d’ENDESA i de GESA quan ambdues companyies eren públiques i Espanya tenia necessitat d’adaptar-se a Europa. El garrover és un arbre fort, que impregna el paisatge de belles i fermes formes, amb fulles perennes, i del qual, a mesura que passen els anys, se’n treu més i més profit. En canvi, de la societat, segons Fuster, no cal esperar massa: “no es pot ser excessivament optimista – sentencià – respecte a la conducte de la societat davant la recomanació de sostenibilitat”. El món desenvolupat abusa de l’energia i les Balears no són alienes d’aquest fenomen: “és una societat de nou-rics que valora els doblers però no sap ser austera en el tema de les energies”.
Felicià Fuster a l'acte d'investidura (foto UIB)
Felicià Fuster ha estat un dels mallorquines més influents del segle XX, dins i fora de l’illa, però mai no volgué ocupar càrrecs polítics, llevat dels que es relacionaven directament amb la gestió empresarial. Com a president de l’Empresa Nacional d’Electricitat, el 1984, creà el grup Endesa que anys després seria privatitzat per Aznar. Fuster, que continua sent president d’honor de l’elèctrica, creia amb l’empresa pública, o amb vocació de pública, i el paper d’aquesta en la societat, tal com ha deixat escrit a la lliçó llegida dijous a la UIB: “la planificació s’ha convertit en una acció tant anatematitzada com la gestió pública”. “Entre les seqüeles de la desregulació – continuà – aquella que em sembla més greu és la desaparició d’una activitat de planificadora del sistema”.
El doctor Fuster es referia a l’energia, a la producció i consum d’electricitat, però les seves referències a l’addicció de la societat al petroli i a les energies fòssils, a la manca de conscienciació sobre el canvi climàtic (“ l’home és més capaç d’adaptar-se a les conseqüències de la seva conducta enlloc de corregir-la” ) i a la necessitat de disposar de “centres de producció d’electricitat més pròxims al consumidor que gestionin millor la demanda” són perfectament extrapolables a molts altres comportaments humans, aquí i fora de Mallorca. Des de la urgències de corregir les injustícies, d’uns països pobres, a dieta d’energia mentre els rics la tuden , a la falta de visió de futur d’una societat mallorquina que ha deixat perdre l’oportunitat de fer compatible riquesa i sostenibilitat.
L’altre dia, després de la darrera gran apagada, foren molts – inclosos el president del Govern i els dirigents de la companyia elèctrica – els que confiaren en el futur cable que ha d’unir les illes amb la Península per garantir el subministrament. Cal recordar que Felicià Fuster mai no en va ser partidari. És més, malgrat presidir una companyia estatal, defensava l’autonomia de la filial GESA, com a empresa illenca. I, en aquest sentit, creia fermament en la necessitat d’una planificació sostenible o, dit en paraules més planeres, en la conveniència de no treure els peus del llençol. Al capdavall les illes són això, illes, i no se’ls pot aplicar solucions continentals. Renunciar a un ús assenyat dels recursos propis – i en primer lloc, del territori – és renunciar a la sostenibilitat, a la pèrdua de qualitat de vida i a la identitat.
Durant anys, i encara, Felicià Fuster exercí un indubtable lideratge a Mallorca. La “seva” empresa, que llavors era de tots, practicà el mecenatge per a múltiples activitats culturals i socials. El seu gran desencant ha estat comprovar que confià massa en la societat i d’aquí que el seu pensament hagi anar evolucionat cap a l’escepticisme. Cap altre empresari n’ha estat tan conscient com ell ho era, i ho continua sent, de la necessitat de fer realitat el binomi societat-empresa. Ja no hi ha empreses públiques fortes i els prestigi social dels polítics és de capavallada, però per això mateix la seva herència – el seu testament, com ho definí a l’acte d’investidura – podria ser assumit per alguns dels grans empresaris mallorquines que són internacionalment reconegut però que, de portes endins, han renunciat a qualsevol tipus de lideratge que no fos exclusivament econòmic. La societat balear actual no té líders i, endemés, mostra greu símptomes de descohesió social. Tal volta per això, Felicià Fuster elegí el garrover, un arbre de profundes arrels i tot un símbol de resistència i d’equilibri entre l’activitat humana i la preservació de la naturalesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada