No hi ha millor definició per a un home, per a una gran persona, que el lema que l’Obra Cultural Balear ha elegit per a l’homenatge a Climent Garau. Serà avui vespre, a les vuit i mitja, al Teatre Principal. Climent Garau és, efectivament, un dels pocs homes de qui es pot dir que han fet país. N’hi ha moltes maneres de fer-ho, però la principal és el compromís amb les persones, amb la llengua i el territori que han estat des de sempre les fites de la vida d’aquest apotecari, nascut el 1924, que va ser president de l’Obra els darrers anys del franquisme i que tengué una participació activa en la creació d’un espai polític per al nacionalisme mallorquí. Ha estat, sens dubte, un dels grans homes d’aquest petit país –i d’un país cultural més gran que abasta tots els Països Catalans – que, amb una enorme capacitat de resistència, fou capaç de lluitar contra el mur d’intolerància i d’incomprensió dels enemics de la pàtria.
Etern pessimista, a força de necessitar l’optimisme , Climent Garau assolí fer virtut d’aquesta particularitat del seu caràcter i convertir-se en un avalador de causes perdudes. És a dir, de causes que sense la voluntat de fer país, serien perdudes irremediablement. Gràcies a ell i a molts resistents de la seva generació es preservà la principal senya de la nostra identitat: la nostra llengua catalana en el pitjor moment de la nostra història. Nascut per a ser científic – de fet fundà i dirigí un dels laboratoris d’anàlisi clínica de més prestigi a tota l’illa – no dubtà en unir-se als creadors de l’Obra ( sompare ja havia estat un dels fundador de la història Associació per la Cultura de Mallorca ) i acceptar presidir la institució en uns anys transcendentals. Mèrit de la seva generació es, per exemple, el reconeixement institucional de la llengua catalana com a pròpia de les illes Balears, un cop reconquistada la democràcia.
Gràcies a homes com Climent Garau encara hi ha esperances. Encara és possible somniar que el nostre país sigui normal en tots els sentits. Mort el dictador, els seus intents per crear a Mallorca un partit nacionalista similar a Convergència Democràtica de Catalunya, fracassaren. ANAM, GASI, Unió Autonomista són noms i sigles que, al final, acabaren desembocant en el PSM o s’evaporaren. Però l’apotecari de Bunyola mai no tirà la tovallola. Fer-ho anava contra els seus principis. Col•laborà intensament amb el PSM i, sobretot, dedicà tots els esforços a constituir un grup de joves, Blanquerna, que durant anys ha estat, i és, un cau de debat, i d’impuls del nacionalisme. És, pot ser, la seva gran obra: posar els fonaments que han fet possible l’existència d’una nova generació de joves que, a la Mallorca del segle XXI, es preocupen per preservar la seva identitat.
Home d’esperit gran, cristià, patriota de la pàtria petita i de la cultura catalana, home malgrat tot sense fronteres i convençut de que la convivència internacional és possible – com s’ha vist un i altre pic en els seminaris de Blanquerna – rep avui l’homenatge dels seus, dels seus amics de més a prop i dels de més enfora, de tots aquells que saben que sense Climent la nostra Mallorca no seria la mateixa. Un homenatge obligat, que se suma a tots els reconeixements que se li han fet al llarg de la seva vida, entre els quals premis tant destacats com el Jaume I o el Ramon Llull, tots els ells per tota una existència dedicada a la difusió i defensa de la nostra cultura. Un just reconeixement a qui s’ha dedicat en cos i anima als demés, professional, social i políticament. “Un home que ha fet país”, com es diu encertadament a la carta de convit que l’Obra Cultural Balear ens ha fet arribar per ser avui capvespre al Teatre Principal. Una carta a la qual només cal posar-hi un emperò i és que, per sort, Climent Garau no només ha fet país sinó que ho continua fent. És en el millor dels sentit, un home del nostre país
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada