Si avui és dilluns i ens trobam als nostres despatxos, segur que ja sabem qui i com s’encarregarà de reconduir el PP al lloc que, segons els conservadors, els correspon a la història de les Illes. I que tot això ho podem llegir a les cròniques polítiques dels diaris. Unes cròniques en les quals es barreja el congrés dels populars amb altres fets puntuals d’aquests darrers dies, com les concentracions ciutadanes contra la corrupció, la llarga espera perquè Matas comparegui davant el jutge i les darreres novetats sobre la delicada situació política que travessa la societat balear. Amb el rerefons d’unes hipotètiques mocions de censura o la possibilitat cada cop més real d’eleccions anticipades. El fet és que el mirall social de Balears, més que a cap altra comunitat autònoma, reflecteix corrupció per tots els costats. Una situació a la qual s’hi ha de posar fre si hom no vol que els ciutadans donin l’esquena a la política definitivament. S’han demanat els partits que volen eleccions anticipades quin seria el resultat immediat de la convocatòria?
Manifestació contra la corrupció
Més enllà d’ajudar, teòricament, a clarificar la situació política, el més segur es que hi hauria una abstenció mai no vista, la qual cosa aniria en detriment de la democràcia i de les possibilitats de convivència en un moments social i econòmicament tan delicats con aquests. Segons una recent enquesta de Gadeso, per al 46 per cent de la població la corrupció és el tercera màxima preocupació dels illencs, després de l’atur i la crisi econòmica. Un altíssim percentatge si tenim en compte que la resta de l’Estat no passa del 15 per cent. I la prova més contundent són les concentracions de rebuig, convocades per diferents plataformes cíviques. La societat exigeix que els partits facin fora de les institucions no només els polítics corruptes – o, més ben dit, els politics que han estat imputats en causes de corrupció – sinó les pràctiques que han dut a la situació actual.
A hores d’ara, posada en evidencia – i amb certa mesura desmantellada- la xarxa clientelar d’UM, és evident que cal un pacte entre totes les forces polítiques perquè fets com els ara denunciats ( denunciats pels penedits que no volen fer presó ) no es puguin repetir pus mai. Els partits ho reconeixen en públic, però en privat no gosen fer dissabte total perquè resta molta brutor sota les estores que no saben com desfer-se’n. Sense anar més enfora, tot i que el PP pot haver renovat una part dels seus dirigents, no s’ha pogut desfer de personatges, com Rodríguez, a qui la militància ha premiat enlloc de castigar-lo pel fet d’haver promocionar i intentar protegir l’ex batle d’Andratx, Eugenio Hidalgo. Al PP li queda molta tasca de neteja per davant , però tot fa pensar que perdrà el temps en conspirar contra Antich.
Davant la corrupció, més que un pacte polític – el codi ètic només condemna als imputats amb mesures cautelars en contra - el que fa falta és un pacte social, un compromís ètic per condemnar comportaments, delictius o no, que aprofiten la política en benefici propi. I en això no hi pot haver matisos ni discrepàncies. La lluita contra la corrupció ens afecta a tots, tant a l’esquerra com a la dreta, tant als qui són nacionalistes com els que no ho són. Aquest i no altra ha de ser el sentit de les protestes, mentre que l’actitud dels partits ha de ser revisar a fons les conductes ( per obra o per omissió tots tenen part de culpa en la situació actual ) perquè quan venguin les eleccions, si no n’hi ha d’anticipades, puguin presentar uns candidats lliures de tota sospita. Un compromís que no admet disculpes ni excepcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada