El ministre de Foment , José Blanco, i el president Antich pujaren al darrer tren de l’any per firmar un conveni sobre la reincorporació del tramvia a Palma. Un projecte absolutament ambiciós que farà possible, a llarg termini, comunicar els dos extrems de la Badia: des de la costa de Calvià a s’Arenal de Llucmajor. De moment, el govern central hi destinarà 35 milions d’euros, una quantitat important però que només suposa una dècima part del total. Representa, per dir-ho de qualque manera, la primera pedra sobre la qual s’ha d’aixecar l’edifici. I com a primera pedra, el conveni sobre el tramvia té un simbolisme especial. Així com la legislatura passada va ser la de les realitzacions de ciment i asfalt, és a dir dels despropòsits, aquesta havia de ser la dels ciutadans i del seny. I, en aquest sentit, un determinat tipus d’infraestructures, com les ferroviàries, havien de tenir un sentit equilibrador, al servei de tots els ciutadans. Havien de tenir, en passat, perquè gairebé cap dels projectes programats s’haurà fet abans de les pròximes eleccions.
El tramvia de Barcelona
En qualsevol cas, hom podria pensar que un cop engegat el projecte ja no serà possible tornar enrere. Error. El tramvia és una de les infraestructures bàsiques per al desenvolupament de la ciutat i el nuclis urbans de la badia de Palma, així com per a les comunicacions amb l’aeroport. Un aeroport que es va concebre perquè hi circulessin masses de turistes xàrter, però que, cada cop més, es decanta cap el turisme individual, la qual cosa afavoreix el tramvia. D’altra banda, la comunicació de s’Arenal i Can Pastilla amb Ciutat es essencial per garantir l’èxit de la rehabilitació integral de Platja de Palma. Però és evident que no tothom ho entén així i que n’ hi ha que prefereixen seguir potenciant el transport privat i disposar, per exemple, d’unes Avingudes amb tota la seva amplada. Tot plegat fa témer que un hipotètic, però probable, canvi de govern, faci que la part principal del projecte se’n vagi en orris. No hauria de ser així, però cal que siguem realistes.
Pot ser que el tren i el tramvia fossin els símbols elegits pel nou Pacte de Progrés a començament de legislatura, però són quelcom més que això: més enllà del seu simbolisme són una peça fonamental dins qualsevol projecte de mobilitat que centri l’atenció amb les persones. Els temors hi són. A l’anterior legislatura, la de Matas, tant PP com UM no es torbaren ni un mes en desmuntar els projectes estrella de l’esquerra i reconvertir-los en centenars de quilòmetres d’autopistes i macrohospitals construïts sense mirar a on, o més ben dit: mirant-ho molt bé per afavorir segons quins interessos. D’aquesta manera, la dreta aprofità els seus darrers quatre anys de mandat per augmentar la càrrega sobre el territori, molt per damunt la seva capacitat, la qual cosa anul•là tots els intents racionalitzadors.
Les autopistes, que significaven la continuïtat d’un model insostenible – que ara ens passa factura amb l’aparició d’un atur estructural que serà impossible esvair sense canviar de model – es feren en quatre anys. Mentre que dels trens i tramvies només s’ha aconseguit posar el primer rail, i gràcies. Què restarà de la intenció de fer arribar el tren a Alcúdia i Cala Rajada, o del tramvia de la Badia de Palma, quan finalitzi la legislatura actual? En alguns casos, com Alcúdia, s’ha entrat en via morta, mentre que en els altres l’esperança es sustenta en una continuïtat política que a mesura que s’acosten les eleccions sembla que s’allunya més. La firma del conveni del tramvia és una passa, però no definitiva. El tramvia continua sent un símbol per a una ciutat millor, però perquè es converteixi en realitat, serà menester un pacte entre totes les forces polítiques perquè la marxa enrere sigui impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada