Un nou model és possible

Publicat al Diario de Mallorca el 25 de Maig de 2009

La crisi financera internacional ha posat contra les cordes el model de desenvolupament capitalista quan ja ningú no creia que hi hagués cap altre sistema capaç de fer-li ombra. La fi de la història, però, no va ser més que el final d’un capítol, que situà tot el sistema davant la necessitat de profundes reformes, sobretot a països, com es el nostre cas, on el model havia arribat a extrems social i mediambientalment insostenibles. L’altra setmana, en el debat sobre “ l’Estat de la Nació”, el president Zapatero expressà el desig, i la urgència, d’un pacte amb els agents socials per canviar el model, un canvi que en realitat és una rectificació, una correcció de rumb perquè l’economia deixi de ser especulativa. No hi ha hagut cap resposta clara a aquesta proposta, però, això sí, el tema ha cridat l’atenció dels principals medis de comunicació estatal que, des de llavors, han publicat infinitat d’articles d’opinió entorn d’aquesta qüestió.


Saló d'actes del Parc Bit

A Mallorca, però, la repercussió no ha estat tanta. No és estrany. Aquí el debat sobre un hipotètic canvi de model ve d’avior. Ja en el anys setanta , després del primer “boom” turístic, hom començà a reflexionar sobre la necessitat de reconduir l’economia illenca cap a un model més sostenible. Però després de cada crisis sorgien les presses per rellançar l’economia utilitzant idèntics patrons de desenvolupament. Així, de cicle en cicle, fins l’any passat en que la crisi situà de bell nou el model balear davant el mirall de la realitat, és a dir davant la convicció de que s’han sobrepassat els límit. La nostra realitat és avui la d’una societat desmesurada, amb una oferta turística sobredimensionada, unes infraestructures que sobrepassen l’escala territorial i, com no podia ser d’altra manera - atès que una de les característiques del model és la utilització extensiva de ma d’obra – un excés de població. Ara més que mai és imprescindible dissenyar un nou model de creixement.
D’altra banda, no seria la primera vegada. En el passat, la societat mallorquina ha protagonitzat canvis estructurals molt profunds i quasi sempre profitosos. El darrer, malgrat els excessos, la pròpia revolució turística, que ens dugué a ser capdavanters amb el turisme de masses. I abans, processos d’adaptació agrària, com la plantació d’ametllerars o l’extensió de les vinyes. I també d’industrialització. Sempre hem sentit dir que el turisme salvà els mallorquins de la misèria, però no és veritat. No si comparam la situació de Mallorca, a la meitat del segle XX, amb la situació d’altres territoris insulars i europeus. La història ens demostra que els mallorquins mai no s’han aïllat en el context internacional i sempre han trobat vies de desenvolupament adients a cada moment.
Cal esperar que ara succeeixi el mateix? Un canvi de model no és una cosa de dir-ho i ja està fet, sinó un procés gradual, però és ara que s’hi han de posar els fonaments. A poc a poc, nous sectors econòmics estant sorgint a la superfície i guanyen protagonisme, el turisme també evoluciona cap a fórmules de major qualitat i respecte per l’entorn, però això no lleva que sectors importants de la societat, que tenen por al canvi, romanguin atrinxerat a l’espera de que la crisis s’esvaeixi per envestir de bell nou amb les fórmules del passat. Cal evitar-ho, perquè a mesura que passin les crisis aquestes tendrán més caràcter social i ecològic, amb tot allò que suposaria d’inseguretat i de pèrdua de benestar.
A risc de ser pesats convé insistir en la necessitat de baratar de model, aquí i també a la resta de l’Estat. Per sortir de la crisi en condicions socialment sostenibles ja no valen les receptes de sempre. El problema, però, és que no n’hi ha prou amb fer anàlisis i teoritzar sobre el canvi, sinó que es imprescindible que la iniciativa privada prengui consciència de la situació que vivim. Fa anys no en tenia, però a mesura que es tanquen les portes l’esperit de supervivència empeny a cercar-ne de noves. El que fa falta, en tot cas, és un lideratge clar, des de la política i la societat, per impulsar les noves iniciatives i donar confiança de que un nou model és possible.