L’antiga caserna de la Guàrdia Civil de la Colònia de Sant Jordi, més coneguda pel poble com a Quarter de Carrabiners, és un d’aquests edificis aparentment sense valor arquitectònic i que, en el passat, era mirat de coa d’ull per molts campaners i saliners que sobrevisqueren gràcies al contraban. Tal volta per això, l’Ajuntament – governat per un batle socialista amb coalició amb PSM i UM – no tengué inconvenient en promoure’n l’esbucament per allargar un carrer i construir en el solar un nou edifici per a l’ institut armat i per a oficines pròpies de la Sala. Però la noticia arribà i escandalitzà a Arca ( l’associació per a la revitalització dels centres antics ) que en poc temps ha orquestrat una campanya a favor de la protecció. El Consell de Mallorca i la Universitat ja s’hi han sumat i és que, malgrat les aparences, el Quarter té una història i unes característiques que val la pena de conservar.
Quarter de Carrabiners a la Colònia de Sant Jordi ( foto ARCA)
De moment les obres s’han aturat gràcies a la intervenció de la direcció insular de Patrimoni, però – fins ara – la municipalitat no ha renunciat als seus plans. Faria falta, com ha demanat el Consell, que el quarter s’inclogués al catàleg local d’edificis protegits per garantir-ne la seva preservació i futur aprofitament. Un museu del contraban, per exemple, seria d’allò més interessant per fer conèixer a les noves generacions aquella indústria silenciosa que tant de profit donà a alguna de les grans fortunes mallorquines. La Caserna va ser construïda l’any 1920 a terreny que Joan March havia comprat al marquès del Palmer. El carrabiners, un cos que s’integrà a la guàrdia civil just després de la guerra civil, tenien com a missió principal vigilar la costa i combatre el contraban, del qual March n’era un dels principals caps. ¿Contrasentit? No, coses d’un temps que sembla no haver caducat del tot.
La historia és més o manco coneguda. El departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB, en reclamar la catalogació del Quarter, diu que s’ha de conservar “pels seus valors arquitectònics, que són els propis de la tipologia de casernes de la guàrdia civil i carrabiners de començament del segle XX en zones rurals o comunitats petites, però també pels seus valors històrics, la seva funció i localització”. Conservar el quarter significa, doncs, conservar la memòria en pedra viva, convertint l’edifici en un monument al passat, tot i que per a alguns aquest passat pugui ser empegueïdor. Segons ARCA, precisament, allò que es volia destruir era una part de la nostra historia, la qual cosa avui, quan el concepte de patrimoni s’ha democratitzat i ha deixat de ser exclusiu dels grans monuments, no tendria sentit.
Pot ser alguns continuïn pensant que aquest és un afer menor, que, en definitiva, cada poble té o un quarter de carrabiners o qualque edifici que per a la historia local s’ho paga de conservar. Molts s’han destruït al llarg del darrers anys. Però els que queden s’han de salvar. Forma part del deure social envers les pròximes generacions. La protecció del patrimoni abasta tots i cadascun dels racons de les nostres poblacions, des de Ciutat al més petit llogaret i les zones rurals. No podem renunciar a res que ens recordi el nostre passat, d’allà on procedeix l’herència cultural que avui correspon que administrem amb cura i, sobretot, amb el més gran dels respectes. Sembla que l’ajuntament de Ses Salines no ho tenia clar, però ara ja coneix els altres punts de vista i cal que faci totes les passes necessàries per protegir el Quarter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada