dilluns, de gener 26, 2009

Població, feina i descoupació

Publicat al Diario de Mallorca, el 26 de Gener de 2009

L’Institut Nacional d’Estadística lliurà la setmana passada dos dels seus clàssics informes relacionats amb la població i l’activitat humana, dels quals en podem extreure una radiografia prou entenedora sobre el futur immediat de les Illes. En el primer – la projecció de població per als pròxims quinze anys – se’ns mostra com el nombre d’habitants de les Illes continuarà creixent a un ritme quasi el doble de la mitjana estatal, tot i que sigui inferior al registrat la passada dècada. El segon, més conjuntural, és l’EPA, l’enquesta sobre la població activa, segons la qual les Illes registren en aquests moments prop de setanta mil aturats ( les dades de l’INEM són encara superiors i xifren l’atur en els setanta tres mil ). Dons bé, encreuant els dos estudis, els resultats obtingudes són d’allò més preocupant. En el darrer any, l’economia balear ha estat incapaç d’absorbir el creixement poblacional i res fa pensar que la situació millori substancialment en el futur.



Mercat de Santanyí

Prest o tard, la crisi que patim acabarà per esvair-se i deixar pas a un nou període de prosperitat, però… podran les Illes crear nous llocs de feina sense tornar a caure en el desenvolupisme? Tot té un límit i el model en que Balears ha basat la seva economia els darrers quaranta anys ha tocat sostre. Hom és conscient que la construcció no pot ser el motor que arrossegui la resta de sectors, sinó que el desenvolupament s’ha de fonamentar en criteris de sostenibilitat. Però si la població continua augmentant, i ja sabem que ho seguirà fent, de quins nous llocs de feina estaríem parlant? L'escassa formació, la baixa qualitat del capital humà – per expressar-ho en termes economicistes – és un obstacle a l’hora de plantejar una política d’innovació que, endemés, a hores d’ara, no està gents clar que comptàs amb la imprescindible empenta de la iniciativa privada.
A 2018, Balears tendrà 1’2 milions d’habitants que, sumant-hi els turistes, ens donen un sostre, a l’estiu, de 1’7 milions. L’increment de despesa social, i en infraestructures, que aquest fet comporta serà de molt difícil compensació, baldament la comunitat autònoma assoleixi l’èxit amb la negociació sobre el nou model de finançament. Però més enllà de poder atendre bé la població, o de no perdre la qualitat de vida de la qual s’ha gaudit les darreres dècades, el problema són els nous llocs de feina que manquen. I també l’alt percentatge de població estrangera. Ambdues coses: necessitat de crear noves ocupacions i una latent conflictivitat provocada per la competència dels immigrants a l’hora d’ocupar-les, afegida a la manca d’integració, són les qüestions que més preocupen sociòlegs i demògrafs.
La població activa de les Illes continua creixent. Els quasi dos-cents mil nou habitants que l’INE preveu per a 2018 provindran de l’immigració i això preveient que, al hora, Balears tornarà a ser una comunitat d’emigrants. Més de cent mil persones nascudes aquí o vengudes de fora, majoritàriament peninsulars, tornaran a les seves comunitats d’origen. Uns ho faran per millorar les condicions de vida, un cop jubilats o haver complert les seves expectatives . D’altres, però, més joves, perquè no trobaran feina adequada a la seva formació. Si res no ho evita, l’arxipèlag entrarà a un cercle viciós, del qual només es lliurarà “repensant el país”. Es a dir, amb polítiques econòmiques innovadores, amb l’impuls a la formació i amb la definició d’una nova identitat que, respectant i posant el valor la tradicional, integri tots els nouvinguts en un mateix projecte de convivència.
La situació no és senzilla. Les illes no poden suportar massa més pes demogràfic sobre un territori que, per pròpia definició de la insularitat, es limitat i, per tant, fràgil. Per sortir-ne cal que s’introdueixi en els esquemes de govern de les Illes una política demogràfica que, sent absolutament escrupolosa amb la defensa dels drets humans, sàpiga fins a on es pot arribar per així ser més eficients a la hora de definir un model econòmic i social que garanteixi la prosperitat i el benestar dels balears al segle XXI.