La revetla de Sant Sebastià s’ha convertit en l’estrella de les festes d’hivern en competència directa amb els foguerons que la passada nit de Sant Antoni il•luminaren Mallorca. Milers de persones es citen any rere any a les principals places de Ciutat per escoltar, ballar o simplement moure’s entre la gentada que va de festa La prova de la importància d’aquesta revetla és que Cort hi destina una tercera part del pressupost de tots els actes, però això no ha evitat les crítiques de l’oposició que es queixa de les escasses celebritats que hi ha entre el prop mig de centenar de grups musicals que han estat contractats per la Sala. I és que altres anys, amb governs municipals del PP, semblava com si els cartells fossin de més relleu. Pot ser sigui així, però el que passa és que la batlessa i el regidor de Participació Ciutadana, Eberhard Grosske, volen diversificar els actes, apostant no només per la revetla, sinó pel aTIÀfoc que tendrà lloc diumenge que ve, pel recital de Maria del Mar Bonet o pel cercaviles que precedirà al seu pregó.
.JPG)
Dimonis als carrers de Ciutat
Ha de ser la revetla l’eix central de les festes de Sant Sebastià? En tot cas qui ho han de dir són els ciutadans i aquests fa anys que ho reivindiquen amb la seva multitudinària participació. Se’ls hi ha de fer cas, però això no lleva que s’hagin de corregir les mancances que hom hi veu a aquesta nit de bauxa. De fet, la revetla sorgí en plena transició de la dictadura a la democràcia, a imitació de les revetles que tenien lloc a la part forana per Sant Antoni. Fins llavors, les festes de Sant Sebastià eren pels ciutadans com un diumenge qualsevol, un dia sense feina, només interromput per qualque acte oficial, entre els quals el lliurament dels premis Ciutat de Palma. S’havia de fer alguna cosa més i res millor que acudir al foc i al Dimoni, convertint Sant Sebastià en un Sant Antoni urbà. I la revetla tengué èxit, molt més del que s’esperava. És el vespre en que ciutadans i forans ocupen la Ciutat històrica. Aquest és el seu sentit.
En pot tenir un altre? La dimoniada que des de fa uns anys envaeix Palma per honorar el seu patró pretén ser un exorcisme contra la manca d’identitat de les festes. A la part forana les tradicions venen d’enfora: el foc és l’eix central, com ho són els dimonis o les invocacions al sant ermità que beneeix els animals. A Palma el foc només serveix per torrar, però no tot està perdut. La revetla és una invenció relativament recent, però ha quallat. El problema, en tot cas, és un altre: és explicar el sentit de la festa més enllà de passar-s’ho bé, els valors dels símbols que Sant Sebastià ha manllevat de Sant Antoni per mallorquinitzar les festes i fer que siguin enteses per una població cada vegada més desarrelada i estranya a les postres tradicions.
Podria ser d’upa altra manera? Prop de vuitanta mil palmesans són estrangers, un vint per cent del total. I altres dos-cents mil són nascuts fora de Mallorca o són fills d’una immigració que s’ha mantengut al marge de la cultura i tradicions mallorquines. Són dades recents que no fan sinó sumar la falta d’identitat a la greu crisis econòmica que afecta especialment als nouvinguts. La festa és, doncs, la única cosa que uneix tota la població. La que ompl d’humanitat els carrers i places. I uneix el calor dels foguerons a la música i la bulla. Falta, això sí, santantonitzar Sant Sebastià, imposar la presència del dimoni i explicar el perquè d’aquesta devoció, o antidevoció, que converteix el tenebrós en un ésser entranyable.
Allò que fa falta és fomentar la convivència. La festa n’és una oportunitat perquè hi participi la gent, perquè els barris baixin a Ciutat, i perquè tots els forans i els que han vengut de fora es sentin palmesans. Per això és imprescindible que la festa tengui, endemés, un sentit identitari i que no perdi les arrels per les bardisses. Aquesta nit de Sant Sebastià és una treva dins la crisi i una ocasió perquè tothom es senti ciutadà d’una mateixa ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada